"Tenim una certa tendència a considerar les activitats de la nostra vida a partir d'un prisma utilitarista. Però així com podem donar explicacions contundents sobre la utilitat d'un bitllet de cent euros o del nou ordinador que substitueix l'antiquadíssim model que ja feia tres anys que teníem, buscar arguments d'utilitat a la lectura literària és, si més no, delicat. Entrem en un territori, el de la inefabilitat de les coses i dels conceptes, que fa que hàgim de recompondre la nostra esclala de valors i que provoca, si més no m'està passant ara a mi, que no sàpiga exactament per on començar.
Llegir literatura, o més ben dit la lectura literària, podria tenir una utilitat immediata: informar i distreure. Però allò que la fa singular és que ens obre un camí com n'hi ha pocs cap al coneixement.
Abans, però, penso que cal dir que la lectura literària és un acte intel·ligent de generositat que és la conseqüència d'un altre acte generós: la decisió gratuïta de l'escriptor de confegir un text literari (...) Escriure és un acte de llibertat i llegir també participa de les mateixes premisses. La literatura, com les altres arts, és gratuïta: existeix perquè algú, el creador, ha volgut, amb el seu exforç, que existeixi. Gratiis et amore. I es completa perquè el lector decideix llegir; potser el lector, si no llegís, viuria en un enguit permanent, com li pot passar a l'escriptor; d'acord, però llegeix perquè vol. No es fa preguntes sobre la utilitat del seu gest.
(...)
Doncs bé: la lectura ens fa accedir a la cultura i a l'art, al gaudi de la bellesa. Això pot donar sentit a la vida, com també el dóna l'amor. Cal buscar-li altres altres utilitats, a la lectura? Nisi in angulo cum libro."
La matèria de l'esperit. Jaume Cabré. Proa
Inefabilitat, Coneixement, Generositat, Llibertat, Gratuïtat, Voluntat, Decisió, Cultura, Art, Gaudi, Bellesa, Sentit...
ResponEliminaS'hi pot afegir res més?
Para qué sirve leer:
ResponEliminaLeer ficciones sirve para dilatarse, para ensancharse, para darnos experiencias que jamás tendremos, para ampliar nuestra vida y para hacernos creer que esa existencia efímera que es la nuestra se prolonga vicariamente y a cada instante en otros individuos y en otras situaciones. Leer sirve para frenar la muerte y para contener el miedo, esas insidiosas amenazas que están siempre presentes. Quien ha leído, quien ha frecuentado novelas y vidas, narraciones y avatares de otros, ha conseguido burlar esa existencia breve que el azar le da, porque un minuto de su vida es varios y distantes, multiplicados y distintos. Ha dialogado con muertos y con vivos, con seres reales y con caracteres imaginados, ha conversado con contemporáneos y con antepasados, sin que barreras temporales ni espaciales le detengan. Quien ha leído ha emprendido viajes para los que no hay fronteras ni nacionalidad ni lenguas, visitando un mundo posible que es más ancho y más secreto que el que le rodea efectivamente, porque ese mundo de ficción es populoso y alberga todos los mundos y quimeras que lo preceden. Cuando un escritor inventa un espacio de ficción para nosotros incorpora consciente o inconscientemente todas las narraciones que la humanidad se ha dado y en sus páginas resuenan todas las voces de héroes y villanos que nacieron en la imaginación copiosa de otros autores.......
Justo Serna
Universitat de València