dilluns, 24 d’octubre del 2011

LLIBERTAT. Jonathan Franzen

Llibertat
Jonathan Franzen
Columna Ed.
812 pàg.
Traducció de Josefina Caball

Un totxaco dels bons que explica les desventures emocionals d'una família americana de l'última dècada del segle XX i principi del XXI...
Casa unifamiliar, tot-terreny, classe mitja...
El fill es desvia del camí marcat, això esquerda la relació del pare i la mare, hi ha un amic de la parella, dels anys universitaris que es cola entre les esquerdes i ho acaba reventant tot.
Una novel·la que es converteix en una gran metàfora dels temps que estem vivint...

Un cop més Jonathan Franzen (igual que ja va fer a "Les correccions" però sense ser tant còmic) destrossa els seus personatges tot i que aquí serveix per veure la familia americana pre i pos 11-S...
El fill desviat es fa republicà i veiem les misèries i motivacions dels falcons americans (Cheeney, Rumsfeld...) que van sablejar en benefici propi el poble americà via Afganistan i Irak...
L'amic de la parella, Richard Katz, rocker i que acaba convertint-se en estrella mundial...
El pare treballant en un fundació ecològica que lluita per salvar ocells, d'una mil·lionari dretà...
La mare que torna a ser el nucli de l'història i de tots els personatges enamorada tota la vida des de la universitat del millor amic del seu marit...

Franzen necessita tantes pàgines perquè realment són 4 o 5 històries dins la novel·la. Cada personatge porta el seu torment a sobre. Tots els relats es creuen genialment, vas endavant i enrera (amb flashbacks) seguint els personatges; està ple d'escenes genials (hi ha la del fill buscant dins el vàter l'anell que s'havia empassat mentre la noia nua va picant a la porta... Que és d'antologia...).
Tot el capítol dels anys universitaris boníssim igual que els fragments del rocker...
Vaig tenir la sensació de llegir una novel·la molt béstia però ben escrita, que potser "flaquejava" (és un dir: amb 800 pàgines ha de costar mantenir la genialitat tota l'estona) les 200 pàgines del mig però que després es torna a embalar i té les últimes 50 que són tristíssimes i precioses...

Esperem que l'autor no necessiti una altre vegada, 10 anys per escriure una novel·la així de brillant!

8 comentaris:

  1. Encara tinc pendent "les correccions",
    em recomanes llegir-la abans d'aquesta, company?

    ResponElimina
  2. Icr,
    no es trepitjen o sigui que pots llegir primer la que vulguis...
    Potser sí que "Les correccions" abans, que passa primer cronològicament i és més còmica...

    ResponElimina
  3. jo anava a fer-te la mateixa pregunta! buscarem les correccions doncs!

    ResponElimina
  4. doncs anirem poc a poc, que els totxacos aquestos no són pas per al llit si en tens fluixets les cames d'arriba!!
    (gràcies per les recomanacions, amic)

    ResponElimina
  5. Toni, com et vaig dir, em va agradar molt Las correcciones, així que en acabar-me el totxo del R. Agullol, Visión desde el fondo del mar (que com que l'agafe només per la nit, m'està costant massa de llegir), a per Llibertat.
    Gràcies per la ressenya.

    ResponElimina
  6. Pac,

    Segur que t'agradarà!!!

    ResponElimina
  7. Bon dia!
    Us recomano passejar-vos per la web

    THE LISA SIMPSONS BOOK CLUB

    Hi trobareu J. Franzen, M. Chabon, etc.

    Good readings!!

    Imma C.

    ResponElimina
  8. Ja he començat les correcions, només n'he fet un tastet perquè primer vull acabar els que tinc entre mans!

    per cert, algú va veure el Millenium d'ahir... era un debat sobre la Llibertat, i sembla que inspirat en el llibre de Franzen, com a mínim en Colom en va fer referència diverses vegades. Molt interessant

    http://www.tv3.cat/videos/3819790/Que-es-la-llibertat

    Els convidats eren:

    Francesc Torralba, Anna Estany, Robert Saladrigas, Joan Salicrú i Josep Franco.

    ResponElimina