HARUKI MURAKAMI
TOKIO BLUES
Norwegian Wood
Trad. Lourdes Porta
Tusquets Maxi, 2009 (11ª edición)
Tenia la sensació de ser l'últim que ho anava a llegir...
- És bastant trist.
- Convenient per a interessades/vos en salut mental, Japó, relacions humanes, suïcidi, menjar japonés...
- M'ha recordat la meua època d'institut i facultat: guitarres, amors jugant-se la vida, treballs a temps parcial, primers llibres...
[...]Reiko se fijó en el libro que estaba leyendo y me preguntó cuál era.
-La montaña mágica de Thomas Mann -le dije.
-¿Por qué has traído un libro a un lugar como éste? -me dijo Reiko atónita.
Tenía razón. (p.144)
icr, per la teva tranquil·litat jo no me l'he llegit, vaig llegir-me "El meu amor Sputnik" i vaig deixar-ho aquí... potser més endavant caurà un altre Murakami, però de moment, penso que no...
ResponEliminaés un poquet dur, però a mi m'ha engantxat...
ResponEliminaja veurem que faig amb 1Q84 (em dona por allò de llibres 1 i 2, i ara un 3)
Hola!
ResponEliminaja fa temps que vaig llegir Tokio Blues, em va agradar tot i la tristesa i el misteri de les relacions.
Ara estic llegint De què parlo quan parlo de córrer del mateix Murakami: entre assaig i memòria. Ens explica com es va anar autosuperant en l´exercici de córrer paral.lel al fet d´escriure. Llibre molt àgil de llegir. Curiós.
Imma C.