Tinta
Fernando Trías de Bes
Seix Barral
Havia llegit d'aquest autor:
La historia que me escribe. Un escriptor de novel·les de detectius, rep un encàrrec diabòlic: Ha d'escriure un llibre que devorarà el seu creador.
El coleccionista de sonidos. Des de xiquet, Ludwig Schmitt té la capacitat de diseccionar els sons i guardar-los al seu interior, i es dedica a col·leccionar sonoritats. Quan creu que la seua col·lecció està completada, descobreix que li falta un so, «una freqüència única, la més desitjada, un so perfecte, celestial, màgic i etern».
Palabras bajo el mar. Tres personatges d'una nissaga familiar lluiten per alliberar-se de la sombra d'un passat que es projecta de generació en generació. Un secret de família tan trotegit que pot no ser desvetlat mai.
Com veureu, els arguments són sempre força interessants. El d'aquest "Tinta" també:
Els capítols de la novel·la estan dedicats als personatges: Una dona que no pot deslliurar-se del seu amant al que no vol; un llibreter que busca entre els volums de la seua llibreria el motiu de la seua dissort; un matemàtic, que bussejant entre tots els llibres composa un text únic; un impressor que imprimirà el text en una tinta que desapareixerà en llegir-lo; un corrector que ja no pot crear, i un editor que no ha llegit sencer un sol llibre.
El tema de "Tinta": l'immens poder de l'escriptura i els llibres.
No es pot dir que aquest "Tinta" siga un llibre imprescindible per a la supervivència per la seua prosa, però és molt agradable de llegir i l'argument t'atrapa des del principi.
a la cistella, no...
ResponEliminaa per ell ja!