Paul Auster.
Labutxaca Ed.
Traducció d'Albert Nolla.
Nathan, el protagonista té un càncer en estat avançat i un divorci recent, torna després de molts anys, a Brooklyn, on va néixer, per en certa manera morir...
Un sentiment de tristesa i solitud amb què arriba al barri que s'anirà transformant després que casualment es trobi un seu nebot que treballa de dependent a una llibreria de vell, i amb la camarera sudamericana que cada dia li serveix el dinar...
"-També hi ha bons moments. Moments de gràcia inesborrables, petits esclats de joia, miracles inesperats. Com quan passes per Times Square a quarts de quatre de la matinada, quan ja no hi ha trànsit, i de sobte t'adones que estàs sol al centre del món, amb els llums de neó que et cauen a sobre de totes bandes. O quan vas a més de cent per Belt Parkway just abans de l'alba i sents com l'olor del mar entra a dolls per la finestra. O quan travesses el Pont de Brooklyn just en el moment en què la lluna plena omple l'arc i no veus altra cosa que la rodonesa groga i brillant de la lluna, tant grossa que t'espanta, i llavors t'oblides que vius aquí a la Terra i t'imagines que voles, que el taxi té ales i que vas volant per l'espai. No hi ha cap llibre que pugui igualar aquestes coses. Et parlo de la trascendència. D'abandonar el teu cos i penetrar en la plenitud i en l'espessor del món."
(pag 37)
Al mateix temps, Nathan està escrivint "El llibre de l'estupidesa humana": un recull bastant perequià de diferents moments seus i de coneguts d'ell i que permet a Paul Auster barrejar diferentes històries amb el relat principal, que al mateix temps hi ha les històries del nebot i la seva germana; el propietari de la llibreria....
No és el millor Auster, el d'aquelles primeres novel·les bastant inolvidables, però un Auster sempre és un Auster!! I quan té aquells rampells de genialitat te n'adones.
(És com el Barça, que encara que perdi sempre és el Barça!!!)
Però té també aquestes constants que té sempre l'autor amb els protagonistes: les casualitats i l'atzar, la literatura, la vida a Nova York...
"Llegir va ser la meva evasió i el meu confort, el meu consol, el meu estímol predilecte: llegir només pel plaer de llegir, per la bella calma que t'envolta quan sents com les paraules d'un autor et ressonen dins el cap..."
(pag 21.)
Metaliteratura, històries entrecreuades... Sembla que no està gens malament.
ResponEliminaGràcies, Toni.