ANNA GAVALDA
La sal de la vida
Seix Barral, 2010
Traductora del francès al castellà: Isabel González-Gallarza
SINOPSI
«La sal de la vida és un relat alegre, ple de somriures, de jocs, de reis, reines i asos, que ens recorda que tot és possible encara », ANNA GAVALDA.
Simone, Garance i Lola, tres germans que ja s'han fet grans, fugen d'un casament familiar que promet ser aburridíssim per anar a trobar-se en un vell castell amb Vincent, el germà petit. Oblidant-se de marits i mullers, fills, divorcis, preocupacions i tristeses, viuran un darrer dia d'infància robat a la seva vida d'adults.
La sal de la vida és un homenatge als germans, companys inesborrables de la nostra infància. Una novel·la amb tots els ingredients que han fet de Gavalda una de les autores més llegides i admirades de la literatura europea: alegria, tendresa, nostalgia i humor.
Aquesta sinopsis m'ha portat a llegir aquest llibre.... i buffff, decepció total... algú ha llegit res més de l'Anna Gavalda?
Només hi ha dos punts en el que el llibre es salva, de les pàgines 30 a 40, en la que fa una oda als records d'infància i sobretot de reconeixement de la feina feta pels pares..."Porque fueron ellos quienes nos enseñaron los libros y la música. Fueron ellos quines nos hablaron de otras cosas y nos obligaron a verlo todo de otra manera. Más alto, más lejos. Pero fueron ellos también quienes olvidaron enseñarnos a confiar en nosotros mismos. Pensaban que no hacía falta, que la confianza la adquiriríamos solos, de forma natural. Que teníamos talento para la vida y que los halagos nos estropearían el ego."
I les pàgines finals en les que fa un repàs musical a la vida dels 4 germans.
Mentre llegia la sinopsi, m'anava engrescant amb la trama de la novel·la, però quan he arribat al teu comentari, m'he desinflat.
ResponEliminaNo he llegit res de l'Anna Gavalda i, per tant, no puc opinar. Sí que puc dir que hi ha unes quantes crítiques que coincideixen amb el teu criteri i titllen "La sal de la vida" de superficial i estereotipada.
Definitivament, ja no em ve de gust llegir-la!
Hola, dons a mi em va agradar aquesta “sal de la vida” no té res d’especial però la vaig trobar alegre i desenfadada, segurament la vaig llegir en un bon moment.
ResponEliminaSi que us aconsello “Junts i prou”, no té res a veure amb l’anterior, em va agradar moltíssim, personatges singulars, gens convencionals i antisocials que només saben treure el millors de cadascun quan es relacionen entre ells. Bons diàlegs.
En canvi hi ha una altra novel•la de la Gavalda que no vaig poder ni acabar, no recordo ni el nom.
Gràcies Quadern de mots, poso a la cistella "Junts i prou"!
ResponElimina