Odissea
Homer
Versió de Joan F. Mira
Proa
En les albors de la Literatura, junt a la Ilíada, hi ha l'Odissea.
Els déus i nosaltres sabem de què tracta aquesta història escrita amb quasi 12.000 versos: Acabada la mítica guerra de Troia, Ulisses un dels que hi han participat vol tornar amb els seus hòmens a Ítaca. Allí l'esperen la seua dona Penèlope i el seu fill Telèmac. Coneixem l'estratagema que utilitza Penèlope per retardar l'elecció d'un nou marit, l'aventura amb el ciclop Polifem, fill de Posidó, les sirenes, l'estada amb Calipso, amb Circe... i tot el seguit d'aventures i penes que es converteix en una odissea per antonomàsia (Odisseu, nom d'Ulisses en grec), fins arribar al torneig i la guerra amb els pretendents de Penèlope. Una història humana, "però el seu curs i el seu desenllaç depenen sobretot dels déus".
Homer (si és que va existir aquest personatge) es mostra com un gran literat i utilitza recursos de mestre. La història no es conta de manera linial, sinó que l'acció pot anar avant i enrere en qualsevol moment. Com diu Jordi Cornudella a la introducció, "Veure directament l'acció de l'Odissea, viure-la des de dins, deixar-s'hi endur, és la cosa més senzilla i més plaent del món"...
Molt bona la introducció del J. Cornudella, i la de J. F. Mira, on explica com ha estat la seua traducció, el tipus de vers que ha utilitzat, el lèxic usat... i sobretot les seues ganes d'acostar al lector actual una obra actual. Aquesta versió té la virtud d'explicar-te, quasi sense notes, tant la història com la manera de contar-la.
Molt interessants també les introduccions que fa el Mira a cadascun dels XXIV cants en que es divideix el poema èpic.
Un clàssic per a gaudir-lo sense presses, i si pot ser junt al foc de la llar lluny del tràfec i la crisi diaris.
Els déus i nosaltres sabem de què tracta aquesta història escrita amb quasi 12.000 versos: Acabada la mítica guerra de Troia, Ulisses un dels que hi han participat vol tornar amb els seus hòmens a Ítaca. Allí l'esperen la seua dona Penèlope i el seu fill Telèmac. Coneixem l'estratagema que utilitza Penèlope per retardar l'elecció d'un nou marit, l'aventura amb el ciclop Polifem, fill de Posidó, les sirenes, l'estada amb Calipso, amb Circe... i tot el seguit d'aventures i penes que es converteix en una odissea per antonomàsia (Odisseu, nom d'Ulisses en grec), fins arribar al torneig i la guerra amb els pretendents de Penèlope. Una història humana, "però el seu curs i el seu desenllaç depenen sobretot dels déus".
Homer (si és que va existir aquest personatge) es mostra com un gran literat i utilitza recursos de mestre. La història no es conta de manera linial, sinó que l'acció pot anar avant i enrere en qualsevol moment. Com diu Jordi Cornudella a la introducció, "Veure directament l'acció de l'Odissea, viure-la des de dins, deixar-s'hi endur, és la cosa més senzilla i més plaent del món"...
Molt bona la introducció del J. Cornudella, i la de J. F. Mira, on explica com ha estat la seua traducció, el tipus de vers que ha utilitzat, el lèxic usat... i sobretot les seues ganes d'acostar al lector actual una obra actual. Aquesta versió té la virtud d'explicar-te, quasi sense notes, tant la història com la manera de contar-la.
Molt interessants també les introduccions que fa el Mira a cadascun dels XXIV cants en que es divideix el poema èpic.
Un clàssic per a gaudir-lo sense presses, i si pot ser junt al foc de la llar lluny del tràfec i la crisi diaris.
Moltes gràcies elPac per aquesta entrada!! Li tinc moltes ganes...! a veure si trobo una parèntesi per poder-m'hi dedicar... encara que sigui sense llar de foc!
ResponElimina