divendres, 16 de desembre de 2011

La triple vida de Michele Sparacino, ANDREA CAMILLERI

La triple vida de Michele Sparacino
ANDREA CAMILLERI
BROMERA, 2010
traducció d'Enric Salom

Contraportada

L’atzar té el caprici de fer nàixer Michele Sparacino al voltant de la mitjanit, un fet que resultaria intranscendent si no fóra perquè hi ha qui afirma que el rellotge del poble s’avança deu minuts. Aleshores... en quin dia ha nascut realment? El problema es fa més i més gran quan apareix en escena un altre Michele Sparacino, un agitador de masses que aconsegueix que els treballadors de les mines es revolten contra els amos per no pagar-los aquests deu minuts de més que han fet cada dia.Aquest segon Sparacino, però, no existeix realment. És el resultat de la fantasia de Liborio Sparuto, un periodista mandrós i mentider que s’inventa aquesta figura esmunyedissa fora de la llei per explicar la revolta. El Michele Sparacino de carn i ossos pagarà tota la vida per les mentides de Sparuto. Potser encara tindrà una tercera vida per a reparar aquestes equivocacions, però ni tan sols així deixarà de ser un home qualsevol marcat per un destí immerescut.

Es tracta d'un conte, de 45 pàgines, que forma part d'una sèrie d'històries que en Camilleri escriu per pur plaer d'escriure. És un conte curiós, divertit i alhora cru, perquè narra les conseqüències nefastes que pot tenir el periodisme basat en la desinformació i en la mediocritat i com pot afectar a la vida íntima de les persones. Com a curiositat el periodista es diu "Liborio Sparuto", sparuto em sembla que és una de les maneres de dir "petit" en italià.

El conte va acompanyat d'una deliciosa conversa (jo més aviat li'n diria entrevista) entre Francesco Piccolo (també escriptor) i Andrea Camilleri, en la que aquest darrer explica el què volia transmetre amb aquest conte, però també parla de Montalbano, d'Itàlia, del periodisme, de la seva llengua, de la seva manera d'esciure i finalment de la seva vida.

Tot el conjunt forma una petita delicia!

Us deixo l'enllaç amb l'editorial on hi trobareu les primeres planes.

La portada és un fragment del preciós quadre de Balthus, The Street de 1933, MoMA

4 comentaris:

  1. desesperada amb el format i els espais( de l'entrada)

    ResponElimina
  2. Així millor?

    Gràcies, miu, però amb això del periodisme mediocre i desinformador no estaràs referint-te a la Caverna mediàtica que tenim en les "Libertad d'insultal", "Interecoctxinada"i més, veritat?

    ResponElimina
  3. Quin punt de partida més original! Sembla que Camilleri segueix l'estel·la kafkiana (i aquí, les "Interecoctxinades" s'hi adapten perfectament).
    M'han entrat ganes de llegir-lo, miu. Gràcies!

    Per cert, la paraula "sparuto" sí que vol dir "petit", però més aviat en l'accepció d'"escanyolit".

    ResponElimina
  4. Gràcies elPac! així perfecte!!!
    (en relació a la caverna mediàtica: ui tant!!)

    Gràcies Sícoris... serviria la traducció de "Liborio Poca Cosa"? crec que li escau més!

    ResponElimina