diumenge, 12 de febrer del 2012

DIBUJOS ANIMADOS. Félix Romeo

Dibujos Animados
Félix Romeo.
Anagrama Ed.
133 pàg.

Primera "novel·la" d'aquest autor aragonés, composta de petits fragments (175 en 130 pàgines) i que son (possibles) records de la seva infància.
Els companys d'escola, la familia, l'adolescència, la familia...
Té un to molt divertit que fa riure de veritat, però alhora tristón.

"Lo más terrible no es ser gordo. Ni siquiera llevar gafas de culo de vaso. Lo más terrible es llevar zapatos con calzas o con plataforma ortopédica. Con esos zapatos no puedes jugar a fútbol y ni siquiera puedes correr decentemente. Te conviertes en un cero a la izquierda. Había dos hermanos gemelos que se llamaban Matalallana y los dos llevaban zapatos de ortopedia. Les llamábamos los Frankenstein. Y nos perseguían sin poder correr. Hasta que quedaban agotados. Esos zapatos pesaban una tonelada. A veces parecía que iban a perder el equilibrio y se iban a partir la crisma. Siempre iban muy juntitos. Sólo les faltaba levantar las manos y llevarlas hacia delante."

Són fragments autònoms que es comuniquen entre ells i van construïnt al narrador, i tots els personatges que l'envolten.
Com una espècie de "Guardià al camp de sègol" saragossà passat el franquisme. Amb frases curtes.
Un noi inadaptat i "friky" intentant enténdre el món, a vegades absurd, que li ha tocat...
"Me faltaba Neeskens y lo tuve que cambiar por cuarenta o cincuenta cromos. Los últimos fichajes nunca los completabas. Sobre todo porque muchas veces ni los propios equipos sabían quienes iban a ser sus últimos fichajes. Además eran los peores cromos. Cuando algún jugador pasaba de un equipo a otro le pintaban encima el color de la camiseta de su nuevo equipo y ya tenían cromo. A veces, si pasaba del Sevilla al Real Madrid o al Valencia, no le cambiaban nada y era el mismo cromo que el año anterior. Si venía al Zaragoza del Madrid le pintaban los pantalones y ya estaba. Y ahí tenías al fulano, posando en el Santiago Bernabeu en vez de en La Romareda. Nunca completábamos los últimos fichajes. Y el año de Neeskens estuve a punto de conseguirlo."

L'any passat, Félix Romeo (nascut el 1968) i que també era el director del programa cultural "La Mandrágora" de TVE, morí, i va ser recordat per alguns companys seus dels mitjans...

"Mi madre estaba hermosa cuando se ponía Tulipán Negro. El Tulipán Negro huele a tulipán negro que es un olor de pureza. Me gustaba el tulipán negro y el frasco de colonia de Maderas de Oriente. Cuando se ponía el Tulipán Negro la piel se le ponía suave."

Tope bona!

7 comentaris:

  1. al quadern de properes compres, ja, gràcies!

    ResponElimina
  2. El meu "quadern de properes compres" ja és a vessar, però li he reservat unes línies a aquest autor que, pel que s'explica d'ell, em recorda una mica l'estil del Pérez Andújar.

    ResponElimina
  3. Amb l'apunt de l'Enric d'avuí (1968 i la televisió), pareix una "senyal" que, llegit avuí aquesta recomanació del Toni, els anys 60 ens semblen millors (al menys més ressenyables)que els díes que estem vivint... No és mèrit dels 60, però. Alguns avuí tenim els "vellos como escarpias" per la portada del llibre de Juan Álvarez, pels "dibuixos" del Romeo, i per les "magníficas y excelentes" actuacions policials i polítiques del principi dels anys "dosmildieces".
    Magnífic llibre aquest. Molt dur si ets dels 60.

    ResponElimina
  4. Se'm va passar aquest apunt. Prenc nota perquè, no voldria ser nostàlgic, però com diu l'icr, hi ha moments de la història que tenen un pes i una densitat que mereixen ser exposats per si algú en vol prendre nota. Hi ha molt desmemoriat.

    ResponElimina
  5. He llegit ja Discothèque, i no he fet entrada per les meues impressions contradictòries, és molt forta (m'ha recordat les novel·les de Virginie Despentes i altres de la col·lecció Reservoir Books)...
    Ara veig que Xórdica publicarà un recull de contes:
    ABC - 02/10/2012: La editorial Xórdica reúne en un volumen los relatos del gran escritor e inolvidable colaborador de ABC y ABC Cultural fallecido hace un año.
    I llegint qui parla be d'aquest home, torne a tindre sentiments contradictoris, encara que segurament el llegiré.

    ResponElimina
  6. Cava

    A mi me'l gaurden a la llibreria!
    (En tinc moltes ganes!)
    Ja t'explicaré...

    ResponElimina