EL SALARIO DEL MIEDO. Georges Arnaud

El salario del miedo
Georges Arnaud
Contraseña ed.
2011.
202 pàg.
Trad. d'Encarna Castejón


[ULL!!! amb l'editorial Contraseña que té petites joies i clàssics desconeguts i sempre magníficament editats i presentats!!!]


George Arnaud, escriptor françès de vida turbulenta i agitada; que va morir a Barcelona a Barcelona el 1987, on va ser molt elogiat per Manuel Vázquez Montalbán.
Arnaud va deixar aquest "El salario del miedo" com a herència seva.
I vaia record que ens va transmetre!
Valga'm déu!

"...Pero voy a seguirte porque fuiste mi amigo y también porque me das miedo: toda esta mierda te resulta demasiado familiar; creo que eres el demonio. Yo me volveré loco o me moriré de miedo.
Pero recuérdalo: hubo una señal, y yo te avisé; tú también acabarás mal."

Una odissea duríssima, èpica, amb molta calor xafogossa que enlluerna els destins d'uns quants personatges atrapats en un petit poble tropical d'un petit país als 50' que podria ser Guatemala.

Una petita companyia petrolífera, la Crude and Limited Oil, té varis pous dalt les montanyes de la regió...
Durant una extracció un pou explota, mata 14 treballadors i queda permanentment un gran incendi. Davant les dures condicions atmosfèriques i el difícil accés al lloc, la única opció que queda als responsables és fer-hi arribar dos camions carregats de nitroglicerina per fer explotar el pou i també apagar l'incendi.
Per conduïr aquests camions i realitzar aquest transport quasi suïcida (viatge de més de 20 hores per carreteres en molt males condicions i les vàries tones de compost químic que carrega el camió pot explotar violentament amb qualsevol moviment imprevist o per una pujada violenta de la temperatura...)

La companyia demana voluntaris per conduïr aquests 2 camions i a l'oferta si presenten 20 candidats.
20 personatges amb vides descarriades en un destí sense fons; que opten a aquests salaris de la por (d'aquí el títol), 1000 dòlars de l'època...

En resulten 4 conductors per aquest viatge demoníac, en les últimes 100 pàgines (que es llegeixen amb tensió i molts nèrvis continguts) per una història que no pot parar i que només pot anar endavant.
Un relat molt molt dur, que pot recordar els millors moments de McCarthy; ple de moments i escenes colpidores amb diàlegs que tallen com espases; però que és la lluita d'uns personatges contra la lògica de la història que se'ns explica i un paisatge i calor opressiu que tot ho rodeja.

"La mirada que Johnny le echó a Gerard valdría, por si sola, una página de antología de las mejores novelas lacrimógenas. Sturmer no se dio cuenta, se la perdió. Además, estaba demasiado cansado. Si uno se permitía dos ideas en una aventura como aquella, no llegaría muy lejos. Solo cabía una: pasar"

Publicat el 1953, aquell mateix any se'n va fer una celebrada versió cinematogràfica, que dirigida per Henri George Clouzot, va merèixer la Palma d'Or del Festival de Cannes...

Del llibre, des de la seva aparició, se n'han venut més de 2 milions d'unitats, a França.

"...un hombre que muere siempre necesita aferrarse a algo. Para este ha sido un paquete de Lucky. Una palabra que, en inglés, significa afortunado."