diumenge, 30 de juny de 2013

Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Maria del Mar Bonet

  

10 poemes = 10 cançons = 10 instants de glòria


1.- Inici de campana
(Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet)

Inici de campana
efímer entre els arbres
—fora porta— de tarda.
La pols dels blats apaga
un or trèmul en punxes
blanquinoses de plana.
L'àmbit vincla i perdura
comiats d'enyorances
d'avui mateix. Desvari
de vies solitàries.
Argila i calç. Finestres
de la casa tancada,
quan torno, d'horabaixa,
girant-me adesiara.


2.- En la meva mort
(Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet - Hilario Camacho)

Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M'exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d'aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L'alba
s'acosta ja amb l'espasa,
i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles.


3.- A Mallorca, durant la guerra civil
(Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet)

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.


4.- Ronda amb fantasmes
(Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet)

Les filles del silenci present i vigilant
em porten sempre la perversa llunyania,
saben el meu espant,
el meu instant d'espant,
d'isolament, malenconia i agonia.
Oh ciutat dels terrors, entre les avingudes
estèrils arbres lívids de la tardor,
viuré l'hora impura de les aspres angúnies mudes,
amb la por de morir tot sol en el carrer.

Terror entre les sales buides,
quan veig el llit amb el mort
viu entre els llençols i serenades a la plaça
i remor de gavinets enfora,
més terrible per tantes coses
endevinades durant la fuga
per les fosques allà on plora
l'esquelet mossegat pels gossos de la nit.

Les filles del silenci presents i vigilants
em porten sempre la perversa llunyania
saben el meu espant,
el meu instant d'espant,
d'isolament malenconia i agonia.
Oh ciutat dels terrors, entre les avingudes
estèrils arbres lívids de la tardor,
viuré l'hora impura de les aspres angúnies mudes,
amb la por de morir tot sol en el carrer.


5.- Història d'un soldat
(Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet)

Això era i no era
quan naixia la Primavera.
Ai-do, ai-do,
trompeta de Borbó.

La tarda del dissabte
m'enamoro a la plaça.
La nit del diumenge,
a la cantonada.
El dilluns, a la fira.
El dimarts, a l'hostal!...
Febres de maig
duren tot l'any!

Quan toquen bota-selles,
el diumenge de matí,
totes volen anar amb mi.
Ai, Amor, jo no partiria!
Tarara, tarara ri,
amor he de partir.

Avui ja no és avui.
Ahir no era ahir...
El cul del meu cavall
només veureu de mi,
ai, els marits!
Camins d'Igualada,
camins de Fraga,
les esperances.

Per l'Ascensió,
cortines al balcó.
Ai-do, ai-do,
trompeta de Borbó.


6.- Sóller
(Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet - Hilario Camacho)

El cel prepara secrets
murmuris de mandarina.
I les riberes del vent
esgarrien taronjades.

Jo tasto vergers. M'ajec
damunt valls encoixinades.
Les fulles alcen frescor
i aixequen ventalls de gràcia,
cortinatges de perfum,
cortesies tremolades.
L'oratge pinta perfils
de caramels dins l'oratge.
El cabell se m'ha esbullat
i tinc l'ombra capgirada.
El sucre de l'aire em fa
pessigolles a la cara,
amb confitures de flor
i xarops d'esgarrifança.

Unes cuixes de marquesa
em repassen l'espinada.
Quan el setí es torna gel,
sembla que es faci de flama.
El vicari compareix
amb un vas de llet glaçada.
La suor de les aixelles
li travessa la sotana.


7.- Sonet
(Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet - Hilario Camacho)

Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.

Quan ella dorm i sense fer-hi esment
tomba a les grans fondàries de l'oblit,
l'abella so que clava la roent
agulla -fúria i foc- en el seu pit.

La que era estampa, encís i galanor
i moviment ambigu, és plor i crit.
I jo, causa del dol, de la dolçor

en faig lasses delícies de pecat,
i Amor, que veu, ulls closos, el combat,
s'adorm amb un somriure embadalit.


8.- Quan arribarà aquell moment
(Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet)

Quan arribarà aquell moment
de totes les seguretats?
La boca sabrà que no ment
velles mentides del passat.

El peu, en tots els nous camins ,
i el rostre,en cant a la ventada.
Els colors més purs i divins 
s'ofrenaràn a la mirad.

Hora d'enveges i de plany,
ullada en les ombres obscures.
El que ha arribat sia'ns company
de les jornades insegures.


9.- Poques paraules surten...
(Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet)

Poques paraules surten
de les boques en calma.
Els arbres del parc, sembla
que es perdin en llunyana
visió de vell gravat,
tota plena de màgica
dolçor que fa pensar
en velles enyorances.
Quan s’acosti la fosca,
les bruixes i les branques
s’aferraran com serps
en lluita de fantasmes.
Tancarem la finestra
i voltarem la flama.
El foc allargarà
ombres esvalotades.


10.- Pluja en el jardí de L'Ateneu
(Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet)

Breus vermellors subtils en llamp.
Cercles menuts de verd i blanc.
Corbes gracioses de l'herbam,
ajupides en el quadrat.
Una pedra, al mig, posa argents
i ploms en lluita.
I damunt tot,
vellut i negre de palmeres
mai no agitades per cap vent.

3 comentaris:

  1. Cava!

    Em sap greu greu perquè em sembla que quasi hem penjat les entrades alhora i quan he posat la d'en Chabon llavors he vist també la teva...
    Sinó m'hagués esperat uns dies!

    Maria del Mar Bonet forever!!!!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. millor així, tenia moltes ganes de saber d'aquest llibre teu!

      Elimina
    2. equip de continuïtat1 de juliol de 2013, 8:29

      quins dies tan bonics, quan se'ns amuntegava la feina...

      Elimina