Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Maria del Mar Bonet

  

disc, llibre i concert

10 poemes = 10 cançons = 10 instants de glòria

1.- Inici de campana

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet)

Inici de campana

efímer entre els arbres

—fora porta— de tarda.

La pols dels blats apaga

un or trèmul en punxes

blanquinoses de plana.

L'àmbit vincla i perdura

comiats d'enyorances

d'avui mateix. Desvari

de vies solitàries.

Argila i calç. Finestres

de la casa tancada,

quan torno, d'horabaixa,

girant-me adesiara.

2.- En la meva mort

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet - Hilario Camacho)

Estic cansat de tu, domini fosc

i tempestat de flama.

M'exaltaré damunt els horitzons

i trauré les banderes al desert

de la darrera cavalcada.

Reina d'aquestes hores, ara véns

tota brillant, armada.

Inútil desesper del vespre! L'alba

s'acosta ja amb l'espasa,

i l'ardor temerari que m'encén

allunya les estrelles.

3.- A Mallorca, durant la guerra civil

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet)

Verdegen encara aquells camps

i duren aquelles arbredes

i damunt del mateix atzur

es retallen les meves muntanyes.

Allí les pedres invoquen sempre

la pluja difícil, la pluja blava

que ve de tu, cadena clara,

serra, plaer, claror meva!

Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls

i que em fa tremolar quan et recordo!

Ara els jardins hi són com músiques

i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.

El cor de la tardor ja s'hi marceix,

concertat amb fumeres delicades.

I les herbes es cremen a turons

de cacera, entre somnis de setembre

i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,

com en la nit les flames a la fosca.

4.- Ronda amb fantasmes

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet)

Les filles del silenci present i vigilant

em porten sempre la perversa llunyania,

saben el meu espant,

el meu instant d'espant,

d'isolament, malenconia i agonia.

Oh ciutat dels terrors, entre les avingudes

estèrils arbres lívids de la tardor,

viuré l'hora impura de les aspres angúnies mudes,

amb la por de morir tot sol en el carrer.

Terror entre les sales buides,

quan veig el llit amb el mort

viu entre els llençols i serenades a la plaça

i remor de gavinets enfora,

més terrible per tantes coses

endevinades durant la fuga

per les fosques allà on plora

l'esquelet mossegat pels gossos de la nit.

Les filles del silenci presents i vigilants

em porten sempre la perversa llunyania

saben el meu espant,

el meu instant d'espant,

d'isolament malenconia i agonia.

Oh ciutat dels terrors, entre les avingudes

estèrils arbres lívids de la tardor,

viuré l'hora impura de les aspres angúnies mudes,

amb la por de morir tot sol en el carrer.

5.- Història d'un soldat

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet)

Això era i no era

quan naixia la Primavera.

Ai-do, ai-do,

trompeta de Borbó.

La tarda del dissabte

m'enamoro a la plaça.

La nit del diumenge,

a la cantonada.

El dilluns, a la fira.

El dimarts, a l'hostal!...

Febres de maig

duren tot l'any!

Quan toquen bota-selles,

el diumenge de matí,

totes volen anar amb mi.

Ai, Amor, jo no partiria!

Tarara, tarara ri,

amor he de partir.

Avui ja no és avui.

Ahir no era ahir...

El cul del meu cavall

només veureu de mi,

ai, els marits!

Camins d'Igualada,

camins de Fraga,

les esperances.

Per l'Ascensió,

cortines al balcó.

Ai-do, ai-do,

trompeta de Borbó.

6.- Sóller

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet - Hilario Camacho)

El cel prepara secrets

murmuris de mandarina.

I les riberes del vent

esgarrien taronjades.

Jo tasto vergers. M'ajec

damunt valls encoixinades.

Les fulles alcen frescor

i aixequen ventalls de gràcia,

cortinatges de perfum,

cortesies tremolades.

L'oratge pinta perfils

de caramels dins l'oratge.

El cabell se m'ha esbullat

i tinc l'ombra capgirada.

El sucre de l'aire em fa

pessigolles a la cara,

amb confitures de flor

i xarops d'esgarrifança.

Unes cuixes de marquesa

em repassen l'espinada.

Quan el setí es torna gel,

sembla que es faci de flama.

El vicari compareix

amb un vas de llet glaçada.

La suor de les aixelles

li travessa la sotana.

7.- Sonet

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet - Hilario Camacho)

Quan ella dorm el gaudi somnolent

del vell jardí vibrant de flors i nit,

passant per la finestra sóc el vent,

i tot és com un alenar florit.

Quan ella dorm i sense fer-hi esment

tomba a les grans fondàries de l'oblit,

l'abella so que clava la roent

agulla -fúria i foc- en el seu pit.

La que era estampa, encís i galanor

i moviment ambigu, és plor i crit.

I jo, causa del dol, de la dolçor

en faig lasses delícies de pecat,

i Amor, que veu, ulls closos, el combat,

s'adorm amb un somriure embadalit.

8.- Quan arribarà aquell moment

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet)

Quan arribarà aquell moment

de totes les seguretats?

La boca sabrà que no ment

velles mentides del passat.

El peu, en tots els nous camins ,

i el rostre,en cant a la ventada.

Els colors més purs i divins 

s'ofrenaràn a la mirad.

Hora d'enveges i de plany,

ullada en les ombres obscures.

El que ha arribat sia'ns company

de les jornades insegures.

9.- Poques paraules surten...

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet)

Poques paraules surten

de les boques en calma.

Els arbres del parc, sembla

que es perdin en llunyana

visió de vell gravat,

tota plena de màgica

dolçor que fa pensar

en velles enyorances.

Quan s’acosti la fosca,

les bruixes i les branques

s’aferraran com serps

en lluita de fantasmes.

Tancarem la finestra

i voltarem la flama.

El foc allargarà

ombres esvalotades.

10.- Pluja en el jardí de L'Ateneu

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet)

Breus vermellors subtils en llamp.

Cercles menuts de verd i blanc.

Corbes gracioses de l'herbam,

ajupides en el quadrat.

Una pedra, al mig, posa argents

i ploms en lluita.

I damunt tot,

vellut i negre de palmeres

mai no agitades per cap vent.