dimarts, 25 de juny de 2013

La llista dels meus desitjos - Grégoire Delacourt

Grégoire Delacourt
La llista dels meus desitjos
El balancí, edicions 62, 2013
Traducció de Maria Llopis


Us imagineu que us toquen 18 milions d'euros jugant a la loteria? Quina llista de desitjos farieu?  Canviarieu la vostra manera de viure? Doncs d'això va el llibre, la Jo, una dona de mitjana edat, simpàtica i grassoneta, que té una merceria i un exitós blog relacionat amb el món de les vetes i fils, porta una tranquil·la i abnegada vida, quan de sobte es troba havent de decidir que fa amb aquest munt de cèntims. A partir d'aquí, anirà desgranant  la seva vida, prenent consciència de com ha anat acceptant les parts més fosques i decidint com la vol viure des de que és millonària. No cal que us expliqui que res és tant senzill com sembla.

És un llibre de lectura fàcil, amb algunes frases boníssimes, amb la capacitat de fer-te enrabiar, somriure i fins i tot caure alguna llagrimeta, amb un punt crític cap a situacions massa comunes de dones que aguanten massa, i amb una picada d'ullet cap al món del blogs i del què poden suposar per molta gent que a la xarxa hi troba allò que no troba a prop de casa seva. 

No em puc estar de dir que quan el vaig acabar vaig pensar que hi fallava alguna cosa, no sé ben bé què, potser el fet de barrejar trossets molt intimistes i ben escrit amb trossets  massa freds, o aspectes una mica inversemblants, o potser li manquen pàgines per lligar-ho tot plegat, espero que algú se'l llegeixi per  veure si acaba amb la mateixa sensació

"Només als llibres es pot canviar de vida. Es pot esborrar tot amb una paraula. Fer desaparèixer el pes de les coses. Esborrar les lletjors i al final d'una frase trobar-se de cop i volta al final del món."

"La meva vida no té la gràcia perfecta que ella em desitjava al vespre....tindràs una vida bonica. 
Fins i tot les mares menteixen. Perquè elles també tenen por"

"Recorda el llibre que ella llegia, i que de vegades aixecava els ulls per adreçar-li un somriure. Estava bonica quan llegia. Semblava feliç."

"Bella del senyor potser era el llibre de la pèrdua i la Jocelyne el llegia per mesurar el què havia salvat"



7 comentaris:

  1. jo vull tenir aquestes complicacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'asseguro que les de Jocelyne no!

      Elimina
    2. il cavaliere rosso26 de juny de 2013, 9:40

      doncs unes altres, Anna, però amb els 18 milions!

      Elimina
  2. No sé si llegiré el llibre però si que m'agradaria que em toquessin el 18 quilets...

    I d'entrada em compraria un bon grapat de llibres!


    Gràcies Miu per l'entrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també Toni! una biblioteca sencera!!

      Elimina
  3. Trobe que el paper de l'home de la Jo no està ben trabat...
    i si les complicacions acaben millorant la vida, tampoc pense que siguen tan roïnes...
    la vida que no vull és la primera de la Jo, encara que ella sapiga treure-li la part positiva...
    Malgrat tot, és, em sembla, un llibre bonic, positiu i tranquil.
    Gràcies per la recomanació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet és un llibre d'aquells que com més hi penso menys m'agrada, el marit de la Jo, no és creïble, si bé podria ser-ho al principi, al final no, i el mateix final de la novel·la al meu parer tampoc. És cert que una novel·la no cal que sigui creïble, però no es correspon l'abans i els després i el desenllaç per no parlar d'aquest misteriós personatge de la platja...uf crec que no m'havia passat mai, ara faria la ressenya del revés

      Elimina