Jean Giono
Un rey sin diversión
Traducció del francés al castellà a càrrec d'Isabel Núñez
Impedimenta, 2011
Molt interessant la introducció de la traductora.
Frase final memorable (a l'estil del Perfum de Süskind).
Cops d'efecte: tres narradors que s'hi intercalen, tres visions i tres històries.
Vocabulari exquisit, esquitxat de "puntapiés en el culo colectivo y circular de todos aquellos que le observaban" (p. 84) (per descomptat, sobretot el del lector).
Descripcions exuberants i ecològiques d'arbres, boscos, muntanyes, senderes, valls...
Frases increïbles: "Supongo que saben donde empieza el otoño. Exactamente a docientos treinta y cinco pasos del árbol marcado M312; yo los he contado."
Novel·la negra, resolta a meitat del llibre, encara que no perd ritme ni intriga.
Pau i violència en un poble soterrat sota la neu.
Ciutadans lliurats al treball i a la superació de les desgràcies.
Un encarregat de salvaguardar la comarca de l'atac dels llops que perdrà el nord.
Amistat, solidaritat i comiats.
Brutal.
Una altra entrada irresistible!
ResponEliminaGràcies icr!
He hagut de mirar-me la frase final d'El perfum: fa tant de temps que el vaig llegir que no la recordava, i això és imperdonable perquè la frase té el seu què. Ara ja no se m'oblidarà, com tampoc la d'aquest rei sense diversió quan llegeixi el llibre. De fet, per mi totes dues frases aniran unides per sempre gràcies a una espècie de sinapsi induïda...
ResponElimina