TELEGRAPH AVENUE. Michael Chabon.

Telegraph Avenue
Michael Chabon.
Mondadori ed. (crec que en català Amsterdam ed.)
2013.
548 pàg.
Trad. de Javier Calvo.

Hi ha moltes històries barrejades en aquest totxaco (que fa olor de vinil de 180 grams) de Michael Chabon; que ja va petar-ho molt fort amb aquell "Las asombrosas aventuras de Kavalier y Clay" (Premi Pulitzer 2001) que éren dos nois que aconseguien fugir del nazisme, arribaven a NY inventaven i dibuixaven un nou súper heroi que es convertia en un gran èxit mundial enmig de l'època dorada dels còmics de súper herois...
Però aquí, Chabon, que segueix imbuït de cultura popular ens presenta el declivi d'una botiga de discs de vinil especialitzada en música negra però el mateix temps la relació dels dos socis propietaris, dos joves negres que tenen les dues dones que son comadrones i també treballen juntes (1 altre història) i una d'elles ha de ser mare (una comadrona embarassada!!!!) però un part els hi surt una mica problemàtic...
I al noi que està casat amb la comadrona embarassada se li presenta un fill no reconegut d'una relació anterior...
Hi ha una història d'un dels compradors a la botiga que és un músic veterà...
O també la del pare del noi que ha de ser pare, que havia sigut una estrella del cinema blackexplotation...
Tants arguments enllaçats li serveixen a l'autor per fugir de la història de botigues i friquis de música i vinils (que per qui li interessi ja està per exemple a "Alta fidelidad" de Nick Hornby) però pot anar entrant i sortint en diferents temes: La paternitat mal resolta, l'amistat, els embarassos, la raça negra (un tema sempre present en la literatura americana), la música, la cultura popular americana, el descubriment de la sexualitat adolescent i etcètera etcètera...
Per això Michael Chabon necessita tantes pàgines.

Una de les coses destacables d'aquest autor americà, a més del seu estil fresc és la seva abundància de diàlegs i descripcions -sempre brillants- dels ambients i personatges. Com amb dues o tres ratlles i comparacions o sinònims et fa una polaroid literària del personatge i els seus sentiments o pensaments que serveix al lector per situar-se allà, enmig de l'escena...
Quan arriben aquests paràgrafs (que a cada pàgina hi ha almenys un parell de vegades) són com petits festivals de literatura.
(Alguns exemples agafats a l'atzar):
"Ella iba hacer lo que tenía que hacer: montárselo a lo grande; por desgracia, ya no era visible. Implicaba mantener un estado metafísico del que Gwen ya se había desprendido hacía tiempo, como una casa en medio de un corrimiento de tierras causado por la lluvia..." (pàg. 381)

"...Intentó acordarse de si en todo aquel tiempo lo había visto enfadado dos veces en el mismo día: Luther estaba sonriendo, o por lo menos enseñando los dientes, con una sonrisa extraña, como si hubiera perdido dinero apostando por algún resultado que en realidad fuera peor que el hecho en sí de perder..."
(pàg. 402)

Total: Un festival de grans dimensions amb molts moments inolvidables... Les pàgines del part amb les comadrones és molt real... Hi ha un fragment on surt un jove polític negre candidat a senador de nom Barack O... que diu unes paraules molt inspiradores a la Gwen embarassada que serveixen de to per part de la història i desenllaç de la novel·la; etcètera...