dilluns, 10 de juny del 2013

L'assassinat entès com una de les belles arts.- Thomas De Quincey


Thomas De Quincey
L'assassinat entès com una de les belles arts 
Publicacions de la Universitat de València, 2008
Col·lecció BREVIARIS
Traducció: Albert Mestres
Enquadernació: rústica
Format: 10 x 18 cm (un llibre com una postal gruixuda).
Pàgines: 176 pp.
(hi ha una altra traducció al català)

UPV diu:
 "De Quincey fou un dels primers a comprendre els problemes del llenguatge per a expressar la veritat. Fent servir un humor grotesc, aquest tractat subverteix la retòrica, utilitzant amb aquest propòsit un cas concret, la defensa estètica de l'assassinat i una crònica minuciosa d'alguns homicidis famosos a Londres al segle XIX."

Vaig comprar aquest breviari el mateix dia que la cambra i mitja de Brodsky, recomanat per l'amiga Anna-miu. Un altre llibre, aquest, comprat només pel títol. Coses que passen. Caprice d'icr.
Fa un temps que estic llegint "per treball" coses serioses i ho he barrejat amb altres més del tipus detergent de vaixelles.
Un llibre curiós editat per la secció de filosofia de la Universitat de València. Suposadament graciós, la primera meitat del llibre és una mica àrida: es dedica més a justificar l'atenció prestada al tema 
"...doncs, si una vegada un home consent un assassinat, al poc temps comença a donar-li poca impor-tància al robatori; i del robatori passa a tirar-se a la beguda i a no donar importància al dia del Senyor, i d'aquí només queda un pas cap a la descortesia i la manca de puntualitat. Una vegada que algú ha començat a descendir per aquest sender, mai no se sap quan es podrà parar."
i a dir que ell no és un assassí, que a desenvolupar el tema. La segona meitat, a manera de "postscriptum", es recrea en alguns assassinats bellament artístics. I és una delícia. 
Escrit en la primera meitat del segle XIX, sembla haver influït en escriptors de la talla de Poe i Baudelaire.
A mi em sona com Dickens, sense ser tan graciós. 

Interessant per a "malos con reparos", encara: 
No assassinis, però si has de fer-ho, fes-ho bellament.

5 comentaris:

  1. Jo me'l vaig comprar en castellà (Alianza), també seduïda pel títol, deu fer uns mil anys (la mania de posar la data a la primera pàgina de tots els llibres em fa adonar que potser no en fa tants, tot i que déu n'hi do: 1987).

    Una lectura curiosa que hauré de revisar!

    ResponElimina
  2. Gràcies icr!! quina font de tresors aquests de la UV!

    ResponElimina