Carrer de les botigues fosques.- Patrick Modiano

Patrick Modiano
Carrer de les botigues fosques
Títol original: Rue des boutiques obscures
Traducció de Joan Cases
Editorial Proa

 Les botigues del títol són tan fosques com el passat de l’amnèsic que intenta reconstruir-lo. I aquesta reconstrucció implica un doble perill: trobar-se amb aspectes incòmodes d’un mateix i inventar-se una vida i una identitat inexistents (literalment: re-construir-les).

            Modiano tracta en aquesta novel·la totes les qüestions que formen part de la seva obra: la pèrdua d’identitat, la recerca del passat i un París literari que respon, no obstant, a carrers, carrerons, places, cafès i restaurants ben reals. Mitjançant el recurs del detectiu que rastreja la seva pròpia biografia, la novel·la ens du de la mà per una ciutat fragmentada i poblada d’espectres que amaguen històries tèrboles, tristes o insignificants, sempre desdibuixades i misterioses.

El protagonista, Guy Roland (nom improvisat a l’espera d’aconseguir l’autèntic), fabula amb tot allò que els diferents personatges amb qui es va trobant li expliquen. D’aquesta manera, les històries adjacents s’entreteixen al voltant de la principal, creant una xarxa difusa amb el rerefons del París ocupat de la II Guerra Mundial.

            La trama detectivesca amb elements de novel·la negra només és un ardit formal que serveix per a plantejar i desenvolupar el tema que Modiano vol situar en primer pla: la recerca d’una identitat perduda de la que mai se’ns n’expliquen les causes. L’essencial, més enllà de què ha passat, és la fragilitat de la memòria, la inconsistència del jo i la necessitat de refugiar-se en un ésser de carn i ossos que se suposa ha de ser el dipositari d’un passat que ha d'aclarir el present desorientat del personatge i ha de conformar el seu futur.

            Al final, no importa saber què és veritat i què és mentida; ni tan sols si les pistes que Roland va recaptant són més o menys fiables. El que realment importa és el seu deambular a través d’un París nebulós i fantasmagòric, i els relats disgregats de les vides alienes amb què pretén il·luminar la seva. Però com acostuma a succeir a la vida, les llums i les ombres acaben formant una unitat indestriable que emmascara encara més la realitat i les identitats.