EL AÑO QUE TAMPOCO HICIMOS LA REVOLUCIÓN. Colectivo Todoazen

El año que tampoco hicimos la revolución
Colectivo Todoazen
Debolsillo ed.
2007 (Publicat originalment per Caballo de Troya ed. el 2005)
368 pàg.

Els Todoazen sembla ser que foren un col·lectiu anònim format per un economista, un sociòleg i un escriptor.
Van presentar aquesta obra amb aquest títol tant potent i preciós i crec que també van escriure columnes d'opinió i economia al ja difunt diari Público.

Aquest volum presenta una cartografia social, econòmica i mediàtica a l'Espanya del 2003 i 2004.
Vist des d'ara, tot semblava tant clar i evident que ara, a temps present, res ens hauria de sorprendre perquè aquí ja hi era i se'ns ensenyava tot: Corrupció, atur, deslocalitzacions, guanys desemesurats... Que reunits d'aquesta manera tant perequiana, ens fa veure, així per acumulació, l'evidència que ens ha portat al punt on estem i cada dia veiem per la televisió i pel carrer com el present se'ns va derrumbant a sobre diàriament.

"A cierre de 2003, el endeudamiento familiar superó por vez primera el medio millón de euros (507.585 millones), el doble que en 1988 (256.309 millones), según datos del Banco de España. Una subida del 100% en las deudas que se ajusta al encarecimiento del 110% en los precios de la vivienda durante el último lustro. De toda la deuda familiar, el crédito hipotecario, con 418.191 millones, es el gran protagonista y la partida que más ha crecido en los últimos años. Nunca antes había una cifra de endeudamiento tan grande. El gobernador del Banco de España, Jaime Caruana, insistía en la necesidad de moderarlo."

Com que són fragments agafats de diaris, tot té un to períodistic. Molt fred i cerebral.
La veritat és que és un dels llibres més durs que recordo últimament. Les dades que va donant et posa els pèls de punta...
"Según una encuesta de la aseguradora Cardif, seis de cada diez españoles reconocen que en caso de perder su puesto de trabajo tendrían bastantes o muchos problemas para afrontar sus gastos cotidianos, frente a uno de cada diez que manifiesta lo contrario; un 59% de los consultados cree que hoy nadie tiene asegurado su empleo y un 49% declara sentirse inseguro en su puesto de trabajo"

També hi ha molts noms propis (majoritàriament banquers i ministres) d'aquells anys, que es van repetint durant totes les pàgines...

Hauria de ser lectura obligatòria al batxillerat però també pels ministres i polítics i a les escoles de negocis més lliberals...