UNA ESPIA A LA CASA DE L'AMOR
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
La Breu, abril 2011
Fa aproximadament un any vaig caure seduïda per l'Anaïs Nin llegint "Dins d'una campana de vidre", i dic seduïda a consciència, poques vegades m'he trobat amb una lectura que sigui capaç de bressolar-me mentre llegeixo (suposo que la traducció també hi té a veure), i he de dir amb gran alegria que també en aquesta ocasió m'he sentit bressolada, m'he sentit somniant, m'he sentit caminant de nit amb una capa, m'he sentit perduda i angoixada.
És una prosa tan poètica, tan melòdica, tan delicada que enlloc de llegir, voles, és un xiuxiueig. L'espia és la protagonista, la Sabina, que indaga en l'amor, en diferents tipus d'amor, per tal d'esbrinar què és allò que li manca per gaudir-ne plenament, per sentir-se satisfeta del tot... Però l'espia també és el narrador, que observa i explica els anar i venir de la Sabina, sense immiscuir-s'hi, sense valorar, només observant-la, explicant-la...
"El seu nucli, el lloc on sentia una inseguretat constant, aquella estructura sempre a un dit d'esfondrar-se, que una paraula grollera, una falta de respecte o una crítica podien esmicolar amb tanta facilitat, el nucli que vacil·lava davant dels obstacles, vivia perseguit per la imatge de la catàstrofe, la mateixa basarda obsessiva que trobava a La valse de Ravel."
"L'esvaïment del color al seu rostre també dotava els seus gestos d'una fermesa serena, molt diferent de l'stacato nerviós dels altres percussionistes. venia de l'illa de la suavitat, del vent suau i del mar càlid, on la violència havia caigut en desús i només explotava en cicles. Una vida massa dolça, massa apaivagadora, massa narcòtica per a la ràbia contínua"
"En les múltiples peregrinacions de l'amor, la Sabina sabia reconèixer de seguida ecos d'amors i desitjos més grans. Els més grans, especialment si no havíen mort de mort natural, no morien mai del tot i deixaven reverberacions. Un cop interromputs, trencats artificalment, sufocats per accident, continuaven existin en fragments separats i en una infinitat d'ecos més petits."
"Sempre que se sentia perduda en els deserts inacabables de l'insomni, la Sabina seguia un cop més el fil laberíntic de la seva vida des del principi per mirar de trobar el moment en què s'havien confós els camins."
"L'havia presa una febre confessional que l'obligava a alçar lentament el vel, només una punta, i després s'espantava si algú l'escoltava amb massa atenció..."
Enllaç al blog del traductor, Ferran Ràfols, amb text de la presentació que feu del llibre
Enllaç al blog del traductor, Ferran Ràfols, amb text de la presentació que feu del llibre
És estrany: no vaig fer comentaris. Però vaig cercar i comprar aquest llibre. Ja sabeu el que pense de les recomanacions d'Anna. A més a més, a mi també em va seduir el "tañido" de la campana de vidre.
ResponEliminaAquesta espia en la casa de l'amor (o dels amors com diu Nin) té a més un valor que la fa especial seixanta anys després de ser escrita: reflexiona sobre el gènere i sobre la culpa (això que encara no hem aconseguit dissoldre de la terrible herència de segles d'opressió masclista), des d'una perspectiva femenina, sense reconeixement oficial encara en aquest segle XXI que no ens ha portat ni robots que ens lleven el treball ni viatges espacials ni evolució ni desenvolupament. Sinó tot el contrari (viatges en el temps cap a arrere, violència contra les dones, desigualtat, Gallardons i cia...).
Nin + recomanació d'Anna = un gran llibre.
Un xicotet joc. Nin parla de l'Ocell de foc de Stravinsky (el nostre):
"Després de tocar la font de la mort, la Sabina es va tombar cap a la seva font de la vida; era només a l’Ocell de foc de Stravinsky que trobava la seva autobiografia musical exacta. Era l’únic lloc on podia trobar la Sabina perduda, on podia revelar-se a si mateixa."
(Pàg. 65)
"La Sabina va posar l’Ocell de foc al fonògraf. Al principi, les passes delicades de l’ocell de foc se sentien a una distància infinita, i cada passa aixecava guspires fosforescents de terra, cada nota era una corneta daurada de delit marcial. Tota una selva de cues de drac que es retorçaven en una burla eròtica, un braser de pregàries que fumaven la carn, els múltiples residus del vidre acolorit de les fonts del desig."
(Pàg. 96)