Gárgaras con alquitrán
JÁCHYM TOPOL
Traducció al castellà de Kepa Uharte
Lengua de trapo, 2008
La fitxa del llibre al web de Lengua de trapo
No recordo qui ho va recomanar. El títol, amb el pas del temps, ho feia suficientment desitjable.
Fa uns dies, vaig encertar a demanar-ho en la llibreria adequada i m'ho va aconseguir. Bravo per 3i4, la llibreria de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània.
Em criden ruc. Bon començament.
Nen petit en llar que es diu Llar.
Txecoslovàquia precomunista. Orient i occident fent el millor que saber fer: portar-se malament.
Nen petit en llar que es diu Llar.
Txecoslovàquia precomunista. Orient i occident fent el millor que saber fer: portar-se malament.
Nens i adults també al seu rotllo: fer un món maco per avorrir.
El 'gran quadern', de la Kristof, em va arribar a l'ànima. Aquest és més fort, crec.
Qui tingui sobredosi de dolços en aquestes dates que s'apropen i necessiti llevar-se el mal sabor dels torrons, pot fer gàrgares amb quitrà i apropar-se a la guerra de la mà d'un nen que cuida del seu germà perquè no està bé, que sobreviu volent-se anar a la legió, que atén els somnis d'uns altres però no perd ni la ingenuïtat ni la vida, salvat per la seva astúcia i per els qui li han ocultat la seva identitat, amb amics i enemics no sempre clarament delimitats.
És dur, encara que explicat així gairebé no dol.
És fort, encara que tanta salvatjada no et demoleix.
El llibre és una passada. Jo encara estic tremolant.
El 'gran quadern', de la Kristof, em va arribar a l'ànima. Aquest és més fort, crec.
Qui tingui sobredosi de dolços en aquestes dates que s'apropen i necessiti llevar-se el mal sabor dels torrons, pot fer gàrgares amb quitrà i apropar-se a la guerra de la mà d'un nen que cuida del seu germà perquè no està bé, que sobreviu volent-se anar a la legió, que atén els somnis d'uns altres però no perd ni la ingenuïtat ni la vida, salvat per la seva astúcia i per els qui li han ocultat la seva identitat, amb amics i enemics no sempre clarament delimitats.
És dur, encara que explicat així gairebé no dol.
És fort, encara que tanta salvatjada no et demoleix.
El llibre és una passada. Jo encara estic tremolant.
Papá me apretó contra sí, hundí mi cabeza en su barriga y flipé por haber encontrado a mi papá exactamente tal como nos lo había explicado el comandante Vyzlata. A nuestro alrededor silbaban disparos, se oían gritos todo el tiempo, pero papá me sujetó con fuerza y se me pasó por la cabeza que aunque este tipo no fuera mi viejo, sin duda era mejor estar sobre el tanque que rodar por debajo de él como un cadáver acribillado. Yo lo tenía claro. (p. 158)
Jo sí que flipo! A la llista!!
ResponElimina