dimarts, 27 de maig del 2014

CUENTOS. Ernest Hemingway

Cuentos
Ernest Hemingway
Debolsillo ed.
2007 (Originàriament el 1939)
594 pàg.
Traducció de Damián Alou
Pròleg de Gabriel García Márquez

En aquest recull de contes del llegendari escriptor americà Ernest Hemingway, guanyador del Premi Nobel de literatura el 1954, seleccionats pel mateix autor, hi ha 49 relats que permeten veure la mesura, el to i l'abast de la seva obra de curta distància.

Al haver-n'hi tants, alguns segurament no aguanten la mitjana de la resta (perquè semblen petites idees o esbossos per relats llargs...) però tots tenen l'estil i la força característica de Hemingway. O per exemple com pot construir un conte només amb diàlegs: Hemingway és un dels millors escriptors de diàlegs!!
I fa adonar-te al segon o tercer conte, ja, que és un dels grans; Un monstre que de lluny pots sentir-li el ressò de les seves petjades perquè va fent, pas a pas de manera implacable i tremola tot amb la seva força.

El primer relat "La breve vida feliz de Francis Macomber", per exemple, ja d'entrada,  és una obra mestra de les relacions humanes situada enmig d'un safari africà, o a "Los asesinos", com molt bé ens havia avisat en Rafa M. en una entrada anterior...
Llavors hi ha històries de boxejadors que es venen, soldats de la primera guerra mundial a reraguarda, caçadors, pescadors, toreros que no es rendeixen... I sempre fa pensar en el mateix Hemingway com si fos el narrador o protagonista d'aquests relats (no sabem si és una cosa pretesa per ell o no) i a la majoria de contes el protagonista es diu Nick...  O els tràgics finals de molts d'aquests contes o dels protagonistes, que potser anticipava també, el final de l'autor...

Aprofitant que hi ha un magnífic pròleg de Gabriel García Márquez parlant de Hemingway i la seva obra, em prenc la llibertat d'agafar-ne alguns fragments, que al mateix temps volen ser un petit homenatge a aquest gran escriptor colombià recentment desaparegut i també va ser Premi Nobel, que amb la magnífica prosa i ús de les paraules que el caracteritzen, crec que defineixen molt bé a l'autor nord-americà:
(De l'única vegada que García Márquez va veure en persona a Hemingway. El 1957 a París):
"...llevaba unos pantalones de vaquero muy usados, una camisa de cuadros escoceses y una gorra de pelotero. Lo único que no parecía suyo eran los lentes de armadura metálica, redondos y minúsculos, que le daban un aire de abuelo prematuro. Había cumplido cincuenta y nueve años, y era enorme y demasiado visible, pero no daba la impresión de fortaleza brutal que sin duda él hubiera deseado, porque tenía las caderas estrechas y las piernas un poco escuálidas sobre sus bustos (...) me puse las manos en bocina, como Tarzán en la selva, y grité de una acera a la otra: "Maeeeestro". Ernest Hemingway comprendió que no podía haber otro maestro entre la muchedumbre de estudiantes, y se volvió con la mano en alto, y me gritó en castellano con una voz un tanto pueril: "Adioooós, amigo". Fué la única vez que lo vi."

El compara genialment amb Faulkner: "... Hemingway en cambio, con menos inspiración, con menos pasión y menos locura, pero con un rigor lúcido, deja sus tornillos a la vista por el lado de fuera, como en los vagones de ferrocarril. Tal vez por eso Faulkner es un escritor que tuvo mucho que ver con mi alma, pero Hemingway es el que más ha tenido que ver con mi oficio."

O parlant d'una llegendària entrevista de Hemingway al Paris Review: "..."Una vez que escribir se ha convertido en el vicio principal y el mayor placer -dijo-, solo la muerte puede ponerle fin". Con todo, su lección fue el descubrimiento de que el trabajo de cada día solo debe interrumpirse cuando ya se sabe cómo se va a empezar al día siguiente..."

Millor curt que llarg: "...Toda la obra de Hemingway demuestra que su aliento era genial, pero de corta duración. Y eso es comprensible. Una tensión interna como la suya, sometida a un domino técnico tan severo, es insostenible dentro del ámbito vasto y azaroso de una novela. Era una condición personal, y el error suyo fue haber intentado rebasar sus límites espléndidos. Es por eso que todo lo superfluo se nota más en él que en otros escritores. Sus novelas parecen cuentos desmedidos a los que les sobran demasiadas cosas. En cambio, lo mejor que tienen sus cuentos es la impresión que causan de que algo les quedó faltando, y es eso precisamente lo que les confiere su misterio y su belleza..."

Absolutament necessari!

2 comentaris:

  1. Hola!
    Trobar-me aquest apunt sobre els contes de HEMINGWAY m´ha fet pensar que fa moolt temps vaig llegir d´ell i us recomano vivamet

    -For Whom the Bells Tolls ( Per qui toquen les campanes) 1940. Novel.la sobre la Guerra Civil espanyola, fou corresponsal de guerra,al costat de la República. El títol és per una obra en rosa del poeta John Donne del 1624 "Per això mai preguntis per qui toquen les campanes: toquen per a tu."

    -The Old Man at the Sea (El vell i el mar) 1952. Un vell pescador lluita per pescar un peix gegant...

    Hemingway, mestre de l´art de la narrativa i de l´estil directe.

    Parlant dels contes em sembla molt aclaridor la cita dels contes més destacats, bona guia per començar amb aquests contes.

    Imma C.

    ResponElimina
  2. Gràcies toni...l'anotarem a la llista d'imprescindibles....

    ResponElimina