dimecres, 3 de setembre del 2014

Una soledad demasiado ruidosa - Bohumil Hrabal

BOHUMIL HRABAL
UNA SOLEDAD DEMASIADO RUIDOSA
Galaxia Gutenberg, 2012
Traducció de Monika Zgustova
102 pàgines

En Hanta fa 35 anys que treballa en una trituradora de paper, la seva tasca és destrossar llibres i reproduccions artístiques i fer-ne unes grans bales que s'emportarà un camió per reciclar. Es passa pràcticament tot el dia i per tant, pràcticament tota la vida, en un soterrani i això l'ajuda a tenir un punt de vista especial. En Hanta és un home molt sensible, s'enamora dels llibres que li llencen per triturar i decideix posar a cada bala un llibre i una reproducció que al seu parer dignifiqui el bloc de paper, que li doni sentit a tot plegat.

A en Hanta li agrada la seva feina, viu envoltat de piles i piles de paper, té un ritme de feina adaptat a les seves pròpies necessitats, només viu per treballar i treballa per viure però no des d'un punt de vista materialista sino més aviat de convenciment espiritual, però la destrucció de tanta creació el tortura i s'ajuda de grans gerres de cervesa que el duen directe a un estat de perpètua comunió amb la seva feina.

L'autor ens col·loca en els pensaments d'en Hanta, així sabem gran part del què li ha succeït a la vida, feina, llibres, molts llibres que col·lecciona i amb els que té una relació ben especial, família, amors, soledat molta soledat i intuïm el què li prepara el futur. Un personatge tendre dels que es fa estimar, dels que t'agradaria endinsar-te al llibre per ajudar-lo, per parlar-hi, per aprendre, fins i tot per corregir-lo. Tot plegat amb sentit de l'humor i una ironia finíssima.

El fer-se gran, l'automatització de les feines, una nova generació de treballadors amb obligacions però també amb drets, l'amor, la soledat, la família, l'embriaguesa, les relacions personals, la passió per la literatura... són els temes de fons de la novel·la, en poques pàgines diu tantes coses...

Un bombonet!!!

Tastets:

"...Para vengarme introduje en la primera bala, bien abierto, Elogio de la locura de Erasmo de Rotterdam, en la segunda Don Carlos de Schiller y en la tercera, para que la palabra se hiciera carne sangrienta, Ecce Homo de Nietzsche. Aquella tarde me vi condenado a trabajar en medio de un enjambre de moscas grandes, terribles, repugnantes, regalo de los carniceros, que volaban zumbando furiosamente y me golpeaban la cara como una lluvia de granizo. Cuando me tomaba la cuarta jarra de cerveza, apareció a mi lado un joven inefable y yo supe inmediatamente que era Jesucristo en persona. A su lado se mantenía un anciano con la cara rugosa y también le reconocí: sólo podía ser Lao-Tse..."


"En mi trabajo la espiral y el círculo se corresponden y el progressus ad futurum se confunde con el regressus ad originem; todo esto lo vivo muy intensamente y, ya que soy infelizmente feliz y culto a pesar de mí mismo, he empezado a reflexionar sobre el hecho de que el progressus ad originem se corresponda con el regressus ad futurum"

16 comentaris:

  1. Quin treball més brut i lleig: "Bajo mis manos y en mi prensa expiran libros preciosos y yo no puedo detener ese flujo"!
    I com ho conta de bonic...

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí elPac...té la capacitat d'explicar coses tristes, brutes i lletges d'una manera bonica i fins i tot dolça...segon l'autor és la millor novel·la que va escriure

      Elimina
  2. les primeres planes, molt bones!

    ResponElimina
    Respostes
    1. i la resta del llibre, també. Un gran llibre petit. Gràcies, Anna. I gràcies Enric i Rafa, ara al tren...

      Elimina
  3. Hanta té un riquíssim món interior i és precisament amb l'endinsament en aquest món amb què es construeix la narració. "Una solitud massa sorollosa" és la història d'un premsador savi malgrat ell mateix. La misèria, el fàstic, la destrucció, envolten Hanta; metàfora, probablement, de la Txèquia de meitats del segle XX. De l'aniquilació ell s'enriqueix, salva allò que els altres llencen, converteix en art les deixalles i, sobretot, preserva per a la història, la història que sigui, el saber. "Mentre només premsin llibres cap problema, si volguessin destruir el saber haurien de premsar cranis". La metàfora de Fahrenheit que es repeteix. Hanta és la vida dins un món que va cap al no res.

    Cada vegada m'agraden més les obres curtes i intenses com aquesta. Una joia amb majúscules!

    ResponElimina
  4. Sóc fan absolut de Hrabal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric!!! Doncs fes-nos alguna recomanació!!!

      Elimina
    2. Si ara n'hagués de rellegir una, triaria "La petita ciutat on es va aturar el temps". I evidentment, cal llegir "Trens rigorosament vigilats".

      Elimina
    3. Anna, gràcies per aquest post. Jo també sóc fan d'en Hrabal. Una altra recomanació: Jo que he servit al rei d'Anglaterra. Sense oblidar, per suposat, els "trens" que recomana Enric

      Elimina
  5. M'agradaria agraïr a la gran Miu la seva gran sensibilitat i comprensió!

    Gràcies pels teus missatges
    Una òrfena anònima a la que avui has ajudat molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, òrfena anònima!!

      Ja saps que ets a casa teva!
      I com diria un amic meu, no deixis mai d' avançar cap a la felicitat!

      Elimina
  6. HERMOSA SOLEDAD. JIMMY LIAO (1958, Taiwán)

    Imma C.

    ResponElimina
  7. Ei orfes,

    També aquests dies he pogut llegir aquest "Una soledad demasiado ruidosa"... I completament d'acord amb vosaltres!!! Petita obra mestra!!!
    Aquesta absurditat de les dictadures i aquest exili interior que han de viure els habitants d'aquests països... I que enmig d'això hi ha la vida que s'ha viure i qualsevol cosa val per agafar-se i sobreviure... I llavors hi ha la literatura que ho descriu...

    ResponElimina
  8. UNA SOLITUD MASSA SOROLLOSA de B. HRABAL, 1976, ed. 62

    Ha arribat el moment del meu primer Hrabal (Brno, Moravia,1914 - Praga,1914)

    El mateix Hrabal havia treballat en un magatzem reciclant paper com el protagonista del llibre.

    Imma C.

    ResponElimina
  9. Los frutos amargos del jardín de las delicias, biografia de Bohumil Hrabal

    Qui més bé que la seva traductora al castellà i al català: Monika Zgustova, el coneixia personalment.

    Imma C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Imma! Segur que és molt interessant, i ben escrita, això per descomptat!

      Elimina