dilluns, 19 d’octubre de 2015

EL MIRACLE ÉS VIURE. Montserrat Abelló

El miracle és viure
Montserrat Abelló
Ara Llibres ed.
249 pàg.
2015

Montserrat Abelló, a més de ser una de les 3 o 4 poetes catalanes més importants de la segona meitat del segle XX, és també la persona que ens ha fet possible als lectors poder llegir en català a moltes de les millors poetes angleses.

Això ja hauria de ser un bon argument per emprendre la lectura d'aquestes seves vivències, humanes i literàries explicades per ella i el bon ofici de Xavier Montoliu i el suport de la Institució de les Lletres Catalanes, amb Laura Borràs al capdavant; que també escriu aquí una petita i sentida introducció i que ja havia propiciat una màgica i emotiva trobada entre la Joana Raspall i la mateixa Montserrat Abelló, amb un "perquè vostè i jo hauríem estat amigues" perquè encara no s'havia conegut mai...

La mateixa Montserrat ens va relatant la seva vida. Nascuda en una familia benestant; el seu pare era enginyer naval i això va portar a la familia per diferents llocs d'Espanya amb el seu treball però amb l'esclat de la Guerra Civil, i pels càrrecs que havia tingut el pare van haver d'escapar i després de passar per França i Anglaterra, acabar exiliant-se a Xile durant més de 20 anys. I allà, lentament aniria despertant la seva poesia i descobrint el seu desig d'escriure.
Al tornar, seria durant 25 anys professora d'anglès a les escoles CIC de Barcelona i amb aquest domini de l'idioma que tenia i la seva inclinació per la poesia d'algunes autores angleses que sentia pròximes, comença a traduïr-les.

Després, amb els anys, ens deixaria una important obra com a traductora (les indispensables i impecables traduccions de Sylvia Plath, Anne Sexton, els reculls de dones poetes...) que potser fins i tot, eclipsen la seva pròpia poesia, que a poc a poc va anar publicant, també, sempre sense oblidar la seva condició de dona, poeta i catalana...

La mort de Montserrat Abelló, fa poc més d'un any va impedir acabar la redacció d'aquestes seves vivències, però això no impedeix copsar-hi la seva vida i el seu talent. La vida barrejada amb poesia i així ho veiem constantment al mateix relat amb els seus poemes o de les poetes traduïdes per ella que també es barrejen i formen part dels seus records.

"Si no escrivís
és com si no existís

Em desconec.
Oblido qui sóc.

I temo que hauré de tornar
a confegir-me."

Més enllà del parlar concís.

Senzilla i sàvia. Lliure com la poesia.
Indispensable!

2 comentaris:

  1. oh Toni quina entrada, quina dona!!!

    Aquest va directe a la llista de suggeriments per Nadal.

    ResponElimina
  2. Hooola!
    Gràcies, de debò!

    Me l´estimo aquesta poeta, com dius: senzilla, sàvia i lliure.

    L´altre dia en un club de poesia de la poeta Sylvia Plath vam dir que gràcies a la M. ABELLÓ tenim bones traducions d´aquestes poetes (Anne Sexton, S. Plath). Pel coneixement de la llengua anglesa i catalana. A més la seva persistència i voluntat per fer-nos arribar la seva obra.

    Sovint diem
    això és la fi,
    cap música ja no controla
    les nostres esperances.

    Però hi ha ulls que no coneixem
    que escruten l´horitzó
    llavis que xiuxiuegen.

    Orelles que perceben,
    que amatents escolten
    allà al fons de la nit.

    Aquesta és la força que busquem,
    l´amor que aprenem a sostenir
    contra el caire del temps.

    We often say
    this is the end,
    no music can now have power
    over our hopes.

    But there are eyes we know not
    that search the horizon,
    lips that whisper.

    Ears that perceive
    that keenly listen,
    out there in the depths of the night.

    That is the force we seek,
    the love we learn to sustain
    against the stance of time

    M. ABELLÓ, De dins l´esfera del temps, 1998) Traducció de Berni Armstrong

    Imma C.

    ResponElimina