dimarts, 20 d’octubre de 2015

Feliços els feliços - Yasmina Reza



Yasmina Reza
Feliços els feliços
Traducció d'Oriol Sánchez Vaqué
Llibres Anagrama, 2015





El llibre comença amb aquesta cita de Borges que també li serveix de títol “Felices los amados y los amantes y los que pueden prescindir del amor. Felices los felices”, però també ho podria haver fet amb l’inici d’Anna Karenina.

De fet es tracta de vint-i-un relats titulats amb el nom del protagonista de cada un d’ells, que en primera persona expliquen el moment que estan vivint, vindrien a ser “selfies” literàries, els protagonistes són heterogenis, joves, grans, dones, homes... tots relacionats per un petit fil que els teixeix i els lliga a la vida, l’aranya seria la felicitat. 


A partir de petites situacions, com estar al súper fent cua, en un hotel fent temps, visitant un nadó acabat de néixer, sopant en un bar lúgubre... el protagonista de cada relat analitza la seva vida, la necessitat o no d’estimar i ser estimat, la infelicitat del dia a dia... No cal que et passin gaires desgràcies per viure la vida des de la infelicitat i que poc costaria parlar i comunicar-se per fer les coses d’una altra manera.

L’amor i el desamor, la soledat i la companyia, la indigència emocional, la necessitat de sentir-se estimat, la necessitat d’abraçada, la incomprensió, la inseguretat, la por a la soledat, la por a sortir-se del camí programat... pot portar a l’humiliació davant d’un mateix, i a la incoherència vital...

M’ha fet pensar, salvant totes les distàncies, amb el recull de relats de James Salter, “L’última nit” on també s’analitza la infelicitat a partir de la quotidianitat.

Un llibre ben escrit, ben descrit, molt proper, per reflexionar-hi, surt més d’un “aiiii...” mentre el llegeixes... amb tocs amargs, cínics i punyents.


"Escolto la pluja que ha baixat d'intensitat. El vent també. Inclino la tapa de l'ordinador. Tot el que hi ha davant els nostres ulls ja és passat. No estic trist. Les coses estan fetes per desaparèixer. Me n'aniré sense història. Ningú trobaràs cap taüt, cap os. Tohom continurà com sempre. Tot se n'anirà alegrement aigües avall."

"Ja no tinc temps de posar en perspectiva l'existència... El cos que s'enfonsa a poc a poc, aspirat per la terra, l'ésser que vol perdurar amb un cor lleuger i s'alegra de les sorpreses minúscules. Ho conec. Ho admiro cada dia. Però no estic segur de voler sentir més paraules. Els poetes no tenen el sentit del temps. Són gent que t'atreu cap a melancolies inútils"

"Podria ser també que, sense aquells anys de silenci, jo m'hagués atrevit a afrontar l'abisme d'una relació que englobés el sexe i l'amor."

"És estúpid pensar que els sentiments apropen, al contrari, consagren la distància entre éssers." 


Enllaç a l'editorial amb les primeres pàgines.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada