LEJOS DE GHANA
Traducció de l'anglès al castellà de Rita da Costa
Narrativa Salamandra, 2014
Un jove ghanès és becat per anar als USA a estudiar
medecina, allà coneix a una nigeriana, s’enamoren bojament, es casen i tenen quatre
fills, un noi, una parella de bessons, noi i noia, i una noia. Ell esdevé un cirurgià
brillant, ella té una floristeria. Compren una casa tan vella com el somni
americà amb el que ell va créixer... són una família feliç fins el dia que el gran hospital on ell treballa l’acusa
injustament d’una negligència mèdica, el somni americà es trenca i ell té la
necessitat de tornar a Ghana. Aquesta és l’ànima del llibre, ànima entesa com
allò que suporta el pes de tota la història, darrera la qual s’amaguen moltes
altres històries relacionades amb ella, el fet migratori, la lluita per sobreviure, els fills nascuts
al nou país i el xoc de les dues cultures amb les que creixen, els primers contactes amb els països d’origen
dels pares, el retorn, la desubicació permanent en la que poden viure.
És un tractat també sobre l’amor i el desamor, no només l’amor
romàntic, també l’amor paternal i maternal,
el filial i el fraternal, un clam a la
necessitat d’arrels, a la comunicació, a
la necessitat d’expressar les emocions, un cant a la bellesa interior...
Més enllà dels sis membres de la família, la novel·la compta
amb un bon grapat de personatges secundaris, alguns mediocres i dolents, d’altres
angelicals, alguns determinants, d’altres cohesionadors i fins i tot algun
balsàmic. I com en qualsevol vida, hi ha
moments foscos i tràgics, moments feliços, moments de llàgrimes, moments d’abraçades.
Explicat per un narrador que no ens dóna més informació que
el mateix relat dels fets, i que va fent zooms als diferents membres de la
família per tal d’entrellaçar les diferents històries que ens permetran construir
el mosaic de la història completa.
La crítica el qualifica d'una primera novel·la excel·lent, i sobretot de formar part de la nova novel·la africana. Que és una primera novel·la excel·lent és cert, i que en bona part està situada a Àfrica és cert, que parla dels xoc i l'adaptació entre dues cultures i dues generacions diferents també és cert, però també versa sobre emocions universals amb les que qualsevol lector s'hi pot sentir molt identificat.
M’ha agradat molt, he vist la llum de Ghana, la foscor dels
USA, he ballat a la platja i he plorat en un llit humit entre dos germans, he
vist com es construeix una casa amb pati i com algú hi medita cada matí, m’he
emprovat unes sabatilles i he olorat unes flors acabades de collir.
literatura, sentits, vida... mmmmm!
ResponElimina