divendres, 9 d’octubre del 2015

Svetlana Alexiévitx i Alberto Manguel: una crònica dels premis Nobel



Probablement, aquesta és una de les entrades més estranyes que he fet al blog. I ho és perquè estic parlant d'una autora de la que no he llegit res, però a qui el premi Nobel d'enguany ha situat al mapa literari, almenys per a mi. De fet, cal dir que fins ara, poc ha interessat la figura de Svetlana Alexiévitx als editors del país, quan només s'ha traduït al castellà un dels seus llibres: "Voces de Chernóbil", que confesso que tampoc no conec.

En qualsevol cas, la difusió dels escriptors guardonats amb algun premi literari (i molt especialment amb el que ens ocupa), possibilitarà l'accés a tota l'obra d'aquesta escriptora i periodista bielorussa.

I parlant de periodisme i literatura, us deixo aquest article d'Alberto Manguel, on reflexiona sobre el paper d'ambdues disciplines en relació amb la -molts cops controvertida- història dels Premis Nobel:

LITERATURA, POLÍTICA Y PERIODISMO.

http://cultura.elpais.com/cultura/2015/10/08/actualidad/1444324948_463987.html

3 comentaris:

  1. Moltes gràcies Sícoris... Jo tampoc la coneixia...

    ResponElimina
  2. gràcies, Síc, per la resenya, l'enllaç i el periodisme "premiable"...

    ResponElimina
  3. No la coneixíem, però pel que diuen els mitjans de comunicació sembla una dona guerrillera i interessant. Ara començarem a veure les prestatgeries de les llibreries plenes dels seus llibres, i veurem...

    ResponElimina