Frédéric Beigbeder
Amsterdam ed.
2016
311 pàg.
Traducció de Maria Llopis
Resulta que en Salinger (abans de ser en Salinger, escriptor) va estar molt enamorat de la Oona (filla del dramaturg i guanyador del Premi Nobel de Literatura Eugene O'Neill); però l'Oona, que tenia 15 anys i ell 20, no n'estava tant d'ell.
La cosa no va prosperar i el futur escriptor va anar a Europa per participar a la Segona Guerra Mundial. La noia s'acabaria casant, mentrestant, amb el mundialment famós, en aquell moment, Charlie Chaplin.
Llavors, després de la Guerra, al tornar, Salinger publicaria els relats que el farien ser recordat i passar a la història de la literatura (com un grandíssim autor però també pel seu caràcter peculiar)
I a partir d'això, Frédéric Beigbeder (que fa uns anys ho va petar molt fort amb "12'99 €") construeix una novel·la que funciona bé a tots els nivells.
Tant és que no es pugui saber si tot el què s'explica és veritat, perquè sembla verídic.
La primera part potser és més fifi perquè hi ha l'enamorament i la vida nocturna al Nova York d'entreguerres (amb Truman Capote inclòs), però construeix els inicis de la parella i els va col·locant, a cadascú, dins el destí de les seves vides.
La segona part, amb Salinger al vell continent, és esplèndida. Les explicacions de la guerra són duríssimes però hi ha les dues converses de Salinger amb l'Ernest Hemingway (el jove principiant i el mestre) plenes de consells.
També hi ha el horrors de la batalla i la destrucció a tots els nivells. D'allà Salinger va tornar viu però tocat per sempre més.
(Portant la clau -codificada- del què seria tota la seva obra posterior.)
Aniria escrivint regularment cartes a Oona, que mai es van fer públiques, però que Beigbeder és capaç d'imaginar i explicar-nos-les.
De principi a fi és una novel·la excel·lent i, a més, en alguns moment s'hi barreja el mateix Beigbeder en primera persona, aportant modernitat al relat; novel·la dins de novel·la.
Dues vides que es creuen i després es separen.
Quan arribem a certa edat (eufemisme!), ens adonem de la quantitat de vides que s'han creuat amb la nostra i després s'han separat.
ResponEliminaPel que expliques, Toni, sembla una novel·la ben interessant.