YO FUI JOHNNY THUNDERS. Carlos Zanón

Yo fui Johnny Thunders
Carlos Zanón
RBA ed.
2014
316 pàg.

"El día que vendes a tus amigos, se ha acabado el rock'n'roll"

Segurament és una història que ja l'hem vista abans, sobretot al cinema, del protagonista que torna al barri molts anys després.

Però la novel·la que ens ocupa hi aporta alguna novetat.
El protagonista havia estat a punt de tenir èxit amb un grup de rock, el protagonista havia sigut (i encara és) bastant adicte a diverses substàncies tòxiques, el protagonista és separat i pare de dos fills, en un barri perifèric de la capital catalana.
Publicada en una col·lecció de novel·la negra, quan sembla més una història dirty dirty realism, costumbrista, de barri, perillosa, lumpen...

Una vida esbojarrada que porta el protagonista a viure al pis del seu pare; retrobar la seva germana i activar un relat que funciona a dos o tres nivells per acabar explotant al final.

Potser no és una novel·la perfecta però té alguna cosa que la fa anar tirant endavant, algunes escenes bones i moltes frases genials.

"No querías trabajar como tus padres.No querías vivir como tus padres. No querías amar u odiar como ellos. No querías sus sábados, sus programas de televisión, sus vacaciones en el camping. No querías nada de ellos. Había una conspiración en el barrio. En la ciudad. Nacida en habitaciones diminutas como la tuya, con tocadiscos baratos y paredes atestadas de pósteres de tipos pálidos..."

"La gente, a medida que crece, va asimilando la derrota. Cosas que quiso y que ya no podrá tener, esas historias. Pero en mi caso uno pasa de creer que nunca crecerá, que puede tener todo lo que desee sin necesidad casi de desearlo, a la certeza de que la partida ha acabado ya, para siempre y demasiado pronto."