divendres, 5 de febrer de 2016

Paris-Austerlitz | Rafael Chirbes



Paris-Austerlitz
Rafael Chirbes
Anagrama





Els mitjans de comunicació i l'editorial anuncien Paris-Austerlitz com a novel·la pòstuma. Diuen que és una novel·la que l'acompanyava des dels anys 90 i la va enllestir uns mesos abans de morir. Després els crítics han dit que potser no està ben acabada, que el seu final és brusc (segurament per la certesa que tenia de no tenir temps per a fer-ho). Potser sí, però és un desenllaç molt adient amb la trama d'aquesta breu novel·la).

La publicitat diu: "Després de Crematorio i En la orilla, arriba ara Paris-Austerlitz". I cal dir que és una novel·la que no té res a veure amb les anteriors. Aquesta no tracta d'aquesta societat nostra corcada i corrupta, sense espai per a l'esperança, ni de les relacions familiar tan crues d'En la orilla. Aquí està la crònica d'una relació amorosa entre un jove pintor de Madrid i un obrer ja major de París. Una relació completament asimètrica.

Una narració dura, molt dura, la qual ens mena a constatar que l'amor no ho és tot (ni de bon tros!), que l'amor no serveix per a véncer l'edat, les diferències socials i econòmiques, el dolor, la malatia...

Gens recomanable per als que estan en hores baixes, o passant una situació complicada en una relació. Chirbes ens diu que no hi ha espai per a l'esperança.

1 comentari:

  1. Quasi un exercici de masoquisme, un plaer morbós que t'atrapa, t'atrapa i no aixeques el cul del sofà fins que aquell "lamento ininterrumpido" ocupa tota l'habitació i notés el nus a l'estómac...

    ResponElimina