dimarts, 6 d’abril del 2010

NUEVE CUENTOS

J . D. Salinger en su casa de Manhattan, en 1952.



Quan vaig començar a llegir el primer conte, per mi un dels millors, no sabia res de JD Salinger, i em va sorprendre, la seva forma d'escriure: senzilla, àgil, mantenint l'interès fins al final.


Tot seguit em vaig interessar per la seva biografia, també sorprenent, per comprendre una mica millor el seu llibre i el que volía comunicar-me a través d'ell. Crec que ha de tenir opinions de lectors ben dispars, agrada molt o gens.


Buscant una opinió positiva del llibre, he trobat una bastant acertada:

“Me gusta el modo en el que muestra lo frívolo y superficial de la sociedad de su época a través de esas conversaciones tontas que sirven de telón de fondo a la verdadera tragedia que se cuece en cada una de las historias” (El desván de los libros).

Ha estat una bona experiència : “Nueve cuentos” J.D. Salinger

5 comentaris:

  1. Hola
    (Espero que hagueu tingut totes i tots unes bones vacances i que hagueu pogut llegir molt...)

    Jo vaig llegir Salinger ("El vigilant...") fa un parell d'anys i se'm va fer una mica feixuc... Suposo que Salinger l'has de llegir sent jove, adolescent... Igual que Bukowsky... Que funciona més bé a una certa edat...

    Dels "9 contes" tothom, però, diu que són molt bons i potser m'animo...
    T.

    ResponElimina
  2. Sorry,
    Que abans m'he descuidat d'afegir una fragment del "Dublinesca" d'en Vila-Matas (pag. 51):
    "He admirado siempre a los escritores que cada día emprenden un viaje hacia lo desconocido y sin embargo están todo el tiempo sentados en una habitación. Las puertas de sus cuartos están cerradas, nunca se mueven, y sin embargo el confinamiento les proporciona una absoluta libertad para ser quienes desean ser, para ir donde les lleven sus pensamientos."

    T.

    ResponElimina
  3. SAUL BELLOW: "HERZOG" i CUENTOS REUNIDOS"

    Hola ! També espero que hageu passar unes bones vacances i unes bones lectures !
    He llegit a Saul Bellow. He quedat encantada. És tan agut, incisiu, irònic. Com contrasta la tradició,.(en aquest cas jueva), els ideals o visió de veure el món del personatge, i el què passa “fora”.Les cartes que escriu Moses Herzog, el protagonista, són uns monòlegs mol bons. Com també els diàlegs, les discussions. Dels personatges, és com si els veiessis. Estan descrits en tots els aspectes, tan físicament com el psicològic Tots amb les seves nèures, bondat o misèria, o com ésser simplement miserable, poruc o somiador.

    Us poso uns fragments del què comenta James Wood al pròleg de “Cuentos reunidos”, sobre la narrativa de S. Bellow, que segur que s'expressa millor que jo:
    “Una vez más, a muchos escritores se les llaman ”importantes”; la palabra aparece por todas partes, su cultivo es industrial. En el caso de Bellow, “importante” significa abundante, preciso, variado, rico y enérgico de manera importante. Significa una prosa que registra la alegría de la vida: la alegre libertad arrolladora de sus frases atrevidas (...) Esta prosa cae a veces en cascada de adjetivos (...) y en otras partes hiere con su agudeza metafórica (...) se encuentra una inteligencia firme, que siempre tiende a la ironía cómica y metafísica.(...) Bellow es un gran retratista de la forma humana.

    Ja veieu m'ha agradat tan, que cada nit llegeixo un conte o relat curt.

    Per altre part he llegit “La salvatge” d'Isabel-Clara Simó. No m'ha acabat de convèncer. Ha estat per el club de lectura. Per que si és per mi, no l'hagués escollit..Fa temps vaig llegir “Dones”, i tampoc em va agradar.
    Tinc ganes de llegir aquests “Nou contes” de J. D. Salinger. També fa temps que vaig llegir “El vigilant en el camp de sègol”. I em va agradar molt. No se'm va fer gens feixuc. I això que ja he passat l'adolescència en escreix ! No estic d'acord que sigui més per adolescents. Crec que et pot impactar i agradar en qualsevol edat. Fins tot i crec que me'l tornaré a llegir. Un altre dia ja comentaré les meves lectures de Vilamatas.
    Salut !!

    ResponElimina
  4. Eulàlia, no se m'ha de fer gaire cas a mi, perquè sóc molt raro...

    El que també és molt estrany (però boníssim al mateix temps) és l'últim del Vila-Matas!!!!

    (I acabo de beure "Petit indi" d'en Marc Recha i també és una petita obra mestra!!!!)

    T.

    ResponElimina
  5. Però si Saul Bellow ha estat una gran troballa!!! M'ha encantat. I si no m'hegessis fet la ressenya :"S. Bellow és dels bons" jo no n'haguera fet cas !! I ja veus m'ha agradat tan que ara em llegeixo els relats curts.
    De Vila Matas només he llegit "París no se acaba nunca" I em va agradar molt. I encara en tinc uns quants d'ell a la estanteria. Em va sorprendre que sortísssin persones reals, barejats amb personantges, suposo, que inventats.

    A mi també s'em veu una mica rara al club de lectura del poble. Per això vaig preguntat i vagarejant per altres blogs, altres club de lectura, com per exemple, el que avui tinc sobre "Herzog". Per això vaig preguntar què tal Saul Bellow. I resulta que és una troballa fantàstica !!! Doncs visca els raros, i gràcies !!No em rendeixo !!! No us rendiu !!!

    ResponElimina