diumenge, 2 de maig del 2010

EL PODER DEL PERRO és mooooolt boooona!!!!!


El poder del Perro

Don Winslow.

Mondadori Ed.

716 pàgines (que es llegeixen com si fos una piruleta...)

És una novel·la fronterera (cosina del “2666” i “Los detectives salvajes” de Bolaño i/o “No es país para viejos” de Cormac McCarthy...) on descriu la lluita entre, segurament, l’únic policia antidroga NOcorrupte americà contra una familia mexicana que controla el tràfic de drogues a Mèxic i que és la principal subministradora al país yanki; que de fet la transporta des de Colòmbia als Estats Units...

Al mateix temps aquest relat, situat a mitjans dels 80’ fins el 2003-2004’, és una crònica de la guerra paral·lela (i bruta) que EE.UU. va mantenir contra els governs i les guerrilles comunistes al continent americà durant l'administració Reagan i la primera generació Bush... (O sigui: USA secretament s’aliava (tot i que al mateix temps els combatia públicament) amb els grans narcotraficants sudamericans per treure’n beneficis a parts iguals i aquests, de manera secreta i clandestina es feien servir per comprar armes i preparar els grups anticomunistes de Sudamèrica... De fet a la novel·la s’explica de manera claríssima...)

Visualment és una novel·la bastant violenta però barrejada amb escenes de sentiments que estan molt ben descrits... Gestos senzills, silencis...

I tot amb frases curtes. Fan que es llegeixin bé i ràpid aquestes 700 pàgines (Per exemple: jo la vaig llegir en 10 dies, sense fer gaires virgueries amb les hores de sòn...) i sempre tenia ganes d’arribar a casa per llegir un tros més...

Us agradarà si:

-Us agraden les novel·les d’aventures (basades en fets reals) ambientades al present.

-Us agraden les novel·les on hi ha calor i molta sorra (Ho dic perquè si us va el rollo Larsson (i/o suec) amb molta neu i fred potser aquesta no és la vostra...)

-Us agrada la èpica (Rollo: “El Padrino” o Shakespeare: està molt marcat el BÉ i el MAL...)

-Us agraden els protagonistes ben dibuixats i construïts...

-Busqueu una novel·la fàcil de llegir però que estigui ben escrita...

Igual no us agrada si:

-No us agraden les pelis de Tarantino (O sigui: quan maten algú i la pared queda esquitxada amb molta sang...)

-No us van les novel·les èpiques on els personatges tenen el destí marcat amb un final tràgic...

- No us agraden les novel·les d’aventures (basades en fets reals) ambientades al present.

-Les novel·les llargues no us agraden...

-Us agraden les “novel·les que fan pensar”...

-No us agraden les novel·les que fan suar...

- No us agraden les novel·les que fan que t’enamoris dels personatges i que de cop explota una bomba i se’l carreguen...

8 comentaris:

  1. Crec que, per exemple, és una novel·la ideal per llegir a la platja...

    (Suposo que hi ha novel·les d'hivern i altres d'estiu...)

    T.

    ResponElimina
  2. A mi m'agraden les llistes -no ho puc evitar-,i aquesta distinció entre lectures estiuenques i hivernals m'ha incitat a elaborar les dues llistes estacionals i sui gèneris que hi ha a continuació:

    OBRES D'HIVERN:
    - Crim i càstig, F. Dostoievski.
    - Carta a una desconeguda, S. Zweig.
    - Conte de Nadal, C. Dickens.
    - La mare, M. Gorki.
    - Relats autobiogràfics, T. Bernhard.
    - Cims borrascosos, E. Brontë.
    - Anna Karenina, L. Tolstoi.
    - Relato soñado, A. Schnitzler.
    - Les veus del Pamano, J. Cabré.

    OBRES D'ESTIU:
    - Sonata de estío, R.del Valle-Inclán.
    - Bearn, L. Villalonga.
    - Cien años de soledad, G. García Márquez.
    - Il contesto, L. Sciascia.
    - El corazón de las tinieblas, J. Conrad.
    - Los mares del Sur, M. Vázquez Montalbán
    - Huckleberry Finn, M. Twain.
    - Pinyols d'aubercoc, E. Manzano.
    - El dictador i l'hamaca, D. Pennac.

    ResponElimina
  3. Quins criteris utilitzeu per distingir obres d'hivern o d'estiu?.
    L'ambient on és desenvolupa la novel.la?, l'época de l'any?, el tamany de l'obra?, que us faci pensar més o menys?....
    Jo fins ara he reservat "els totxos" per l'estiu ja que tinc més hores seguides de lectura.

    ResponElimina
  4. Els criteris, en el meu cas, no són el tamany de l'obra ni que em faci pensar més o menys, sino més aviat l'ambient que se'n desprèn: el purament climatològic o el més subjectiu, que té a veure amb les pròpies impressions o sensacions... Ja he dit que era sui gèneris...

    ResponElimina
  5. Jo volia dir que també guardo les gruixudes per l'estiu...
    Fa un parell, em recordo llegint "Les Benignes" i "Vida i destí" arran de mar mentre el fred d'aquestes novel·les em glaçava per dins...

    T.

    (Igual aquest estiu afrontaré els "Contes complets" de Kafka...)

    ResponElimina
  6. Tenies raó, Toni F.: té una trama que t'atrapa des de la primera línea i no et deixa alenar fins que arribes a l'última. Una prosa de lectura molt fàcil (ho dic pel totxo que és), però una història espectacular.

    ResponElimina
  7. Don Winslow acaba de publicar en castellà el seu últim llibre:
    El invierno de Frankie Machine
    Don Winslow
    Trad. de Alejandra Devoto
    Editorial Martínez Roca. Barcelona, 2010

    ResponElimina