L'home del barret vermellHervé Guibert
La Campana Ed.
(Traduït per David Ilig)
153 pàg.
[Havia llegit fa molts anys, a mitjans dels 90' un parell de llibres d'aquest autor a Tusquets; però no hi ha hagut manera de trobar-los a les estanteries... Es devien quedar en alguna maleta perduda d'alguna mudança o els devia regalar... I el què recordava sobretot és el sentiment de que se li estava acabant el temps a l'autor... Malalt de sida... I com convivia amb la sensació i tristesa de saber-se sentenciat...]
I això mateix passa en aquest llibre.
Hi ha dues històries (suposo que autobiogràfiques...)
Una és la relació que té l'autor amb una senyora rusa que ven antigues i valuoses obres d'art de Rúsia i que té la botiga al mateix barri que Guibert. A la venedora li desapareix un germà que estava també dins el mercat de l'art i que segons sembla havia denunciat continuament les filigranes de les cases de subastes amb antics quadres rusos que suposadament serien falsos i es venien com autèntics...
L'altre és el relat de l'amistat de l'autor amb un pintor grec molt cotitzat en el mercat contemporani d'art i que es diu Iannis (A la contraportada del llibre ens avisen que aquest personatge està basat en el mallorquí Miquel Barceló; artista amb que Guibert va tenir una llarga amistat a la vida real i fins i tot li va fer de model pels seus quadres). També a la novel·la l'autor fa de model de Iannis... I també explica les contradiccions i els "estiraiarronses"que té el pintor amb el mercat (i amb la seva esposa)... La visita que fa a la illa del pintor (se suposa que realment seria Mallorca...), etcètera.
Sobrevola sempre en tot el text, aquest aire de final i melancolia perquè l'autor va anunciant i amagant fent amb la seva intenció ja decidida de suïcidar-se (cosa que va acabar fent a la vida real, posant final a una trajectoria prematura i molt prometedora...
Parlava el Manzano a LHDL de l'heroïna com la guerra de la generació dels fills de les guerres (la 2ª i la d'aquí).
ResponEliminaJo afegiria també la sida, i avui el càncer, com guerres que anem tenint per no poder queixar-nos ...
Amb l'altre que ens comentes (vosté), dos més al cistell...
Gràcies Toni!!
ResponEliminaLa il·lustració de la coberta és d'en Barceló?
ResponEliminaSicoris,
ResponEliminaSento no haver vist el comentari abans...
Sí.
Al llibre posa:
"La pédé triste" de Miquel Barceló.
Em sembla que també hi ha una novel·la de Paul Bowles on un dels protagonistes és o està inspirat en aquest pintor...
Però aquesta informació hauria de contrastar-la...
Gràcies per l'aclariment, Toni.
ResponEliminaTens raó. Acabo de descobrir que hi ha un relat de Bowles, il·lustrat per Barceló, i basat en la figura del pintor i en l'experiència de la seva estada a Mali.
Es tracta de "Too far away from home", editat aquí per Seix Barral amb el títol: "Muy lejos de casa".
En aquest bloc sempre s'aprenen coses...
http://bottup.com/201002115462/Cultura/miquel-barcelo-y-su-solitude-organisative.html
i és una novel·leta preciosa, que vindria a ser l'essència de la novel·la de Bowles El cel protector amb el filtrat de quasi 40 anys.
Elimina