CAMÍ DE SIRGA

Tinc la sensació de fer un post d'un llibre que tothom ha llegit, i per més inri l'estic fent sense el llibre a davant (sóc una despistada de campionat i no tinc ni flowers d'on el vaig deixar i no es tracta de despertar a tota la família per buscar-lo), per tant només us escriuré el què a mi m'ha semblat i si m'ho permeteu els propers dies hi afegiré algun fragment.

Uns dies després de la diada de Sant Jordi de l'any 2000, el meu pare em va regalar "Calaveres Atònites" de Jesús Moncada, el mateix dia, però, havia nascut el meu fill gran, coincidència que feu que el llibre quedés en un racó de la prestatgeria fins fa 1 any, moment en que remanava els meus llibres i vaig decidir llegir-lo amb 10 anys de retard, i em vaig fer un fart de riure darrera l'altre, quin sentit de l'humor mare meva, i quin llenguatge tant extraordinari... o sigui que vaig decidir continuar amb l'autor llegint la seva obra més premiada, reconeguda i traduïda, m'ha costat un altre any, però finalment l'he llegit, i què us haig de dir... un llibre fantàstic, trist i alhora amb molt sentit de l'humor, de final d'una manera de viure i de principi de la que estem vivint, on penso que tots hi podem trobar semblances amb coneguts i conegudes... L'he gaudit, l'he dosificat, l'he assaborit...

Això sí, us haig de dir que l'he trobat diferent de "Calaveres Atònites", clar que un és un recull de contes i l'altre 100 anys de la vida a Mequinensa, abans de quedar sota el pantà. M'ha semblat notar el 11 anys de diferència entre l'escriptura d'un i de l'altre, després de "Camí de Sirga" el recull de contes m'ha semblat més madur, molt més irònic, molt més definit.. (no sé com expressar-vos-ho)

Us deixo un link a una entrevista que li va fer la revista Avenç l'any 2004.

i el proper, si no em dieu altra cosa, serà "Estremida memòria"