Paul Auster
Edicions 62
(Traducció d'Albert Nolla)
251 pàg.
(Isabel, si encara el tens encallat, anima't a tirar-lo endavant, que està molt bé!!)
Sintetitzant molt (per no explicar més del compte): Un noi atormentat per un error del passat (en un acte molt "austerià"... Podia o no podia haver passat... Qüestió de mala sort...) desapareix de la seva vida abandonant els estudis i la família...
7 anys després torna a NY per viure en una casa d'okupes i retrobar el seu pare i la seva mare...
Anava per la pàgina 150 i pensava: "òstia com m'agrada..." i m'adonava que l'Auster no havia fet cap filigrana i que tot havia passat de manera molt subtil i sense cops d'efecte (excepte per un cop de puny a la panxa i una manera especial de fer l'amor...) Però per la 180 veig que l'Auster ja va fent de les seves i també sense aixecar la veu fa que passin coses. Va canviant de narrador i de punt de vista, desencaixant lleugerament la línia argumental; i es posa emocionant...
I quan et plantes al climax argumental del llibre (ho explica en 3a persona mitjançant uns diaris...) evita el què podria haver derivat en una cosa llacrimosa i melodramàtica; aguanta el to com tot el llibre i suposo que per coses com aquesta l'Auster és un dels grans...
Sembla que el protagonista del llibre sigui el fill (i segurament ho és) però el personatge del pare i editor està súper ben construït i és molt interessant (i m'atreviria a dir que és el puntal del llibre perquè enllaça amb els altres protagonistes):
Com va encaixant desgràcia rera desgràcia, amb sentitment de culpa... Editor que comença a veure el final... Divorciat d'un primer matrimoni... A punt de carregar-se el segon... Com viu amb els records... Els personatges i les vides i els obituaris dels jugadors de beisbol... L'incertesa de saber com encaixar el retorn del fill en una vida ja reconstruïda...
[Curiositat: Es podria escriure un miniassaig sobre els contrastos entre l'editor protagonista del "Dublinesca" de Vila-Matas i aquest de "Sunset Park"...]
Tot plegat enmig d'una Nova York plena de personatges a la deriva... Després de l'11-S i enmig de la crisi econòmica... Amb les primeres planes del fill que treballa a Florida buidant pisos embargats de gent que no ha pogut pagar l'hipotèca...
Hola ToniF.
ResponEliminaSi que el tinc encallat. Com ho saps?.
Bé, et faré cas i l'acabaré.
Saps el llibre que més m'agrada d'en Paul Auster:
"Tombuctú". L'has llegit?
Isa
ResponEliminaVàres dir-ho tu un dia!
No l'he llegit.
Me'l recomanes?
(Estic redescubrint l'Auster després de molts anys... Crec que sóc un lector d'arguments i no d'autors i per això va deixar d'interessar-me... També tinc ganes del "Bogeries de Brooklyn"...)
Bones vacances!
T.
En la meua biblioteca hi ha uns quants llibres que m'he deixat a mig llegir (són pocs, sóc bastant 'cabezón').
ResponEliminaUn és d'aquest xic. Després de devorar quasi tots els anteriors, "Creia que el meu pare era déu" em va deixar fred (i jo a ell, encara te el seu punt de lectura).
Vos sembla que aquest em retornarà al regne del senyor Auster?
He caigut, Toni...
ResponEliminai gràcies: m'ha tornat a semblar el primer Auster, aquell que em va fer llegir, un rere l'altre, quasi tot el que ha escrit fins a six o set anys arrere.
Aquest m'ha paregut un poc senzill però prou bo(nic)...
de nou, gràcies, T.