Jaime Gil de Biedma. Cartas y artículos.- Juan Ferraté

Estimada Sícoris:

Ja veus el temps que he trigat a contestar la teua carta de 23.12.2010. Tot aquest llarg trimestre m'he sentit en deute feliç amb tu (i amb Ferraté i Jaime, això no cal dir-ho). Vaig voler ampliar el meu coneixement de Gil de Biedma abans de correspondre a la teua consulta. No era molt necessari, com he descobert després, que Ferraté et porta bastant de la mà i t'acompanya en gairebé tot el que et caldrà per entendre les seues paraules.

Aprofite uns dies de forçada folgança, en aquesta primavera gloriosa que ha posat València plena de flors de taronger i la seua aroma, per afrontar el teu encàrrec d'oferir-te la meua opinió sobre els textos que acompanyen la teua carta.

L'amic Ferraté ens regala en ells la correspondència, rescatada de l'oblit, que va mantenir amb Jaime entre 1957 i 1988. Hi afegeix també, com a guindes a pastís, dos articles seus en els quals, en el primer reflexiona sobre la poesia de Jaime i la de Carlos Barral, i, en el segon prologa el frustrat llibre de Jaime "Colección particular (Antología, 1952-1967)", que la censura va impedir publicar, segurament també per culpa del prologuista.

Et vull assenyalar primer que entre els fulls d'aquesta correspondència destaca una intimitat entranyable, i la seua confiança. Com diuen ells mateixos, és una conversa que mantenen en el temps, amb més silencis que paraules, però amb el mateix afecte en tot el seu transcurs.

Pel que fa al contingut de les missives vull ressaltar que, entre alguns assumptes relatius a la convivència d'escriptors i editors així com les freqüents referències als detalls de la vida de tots dos i els seus amics, les cartes (oh feliç època en que la comunicació era així de pausada!) avaluen i analitzen, però sobretot comparteixen, el saber pràctic i crític sobre la poesia que fan, llegeixen, tradueixen i ensenyen tots dos.

Et deia que Juan et porta de la mà, ja que sovint inclou els propis textos dels que parla, i els veus compartir-los en el moment que ho feien. L'anàlisi traspua respecte i companyia, però sobretot saber i ciència, coneixement i tècnica, mètrica i essència.

Vull dedicar un especial homenatge a l'últim article que inclou el llibre, que correspon al pròleg encarregat a Juan que Jaime va imposar com a condició per a la publicació de la seua selecció personal de poemes: aprofitant l'ocasió per irritar la censura, Ferraté dissecciona en una dotzena de pàgines el fracàs que va suposar ser poeta en ple franquisme, amb una destresa de cirurgià i una lucidesa de cresol en nit fosca. Molts, avui, en aquesta punta d'Europa, no ho veuen encara tan clar.

Bé, Sícoris, la teua demanada ressenya s'ha acabat. Tant de bo ens trobe Sant Jordi amb un llibre en les mans, asseguts prenent el sol, on es passeja la concòrdia.

Que em perdonen, on habiten, l'autor i el seu corresponsal, per intentar imitar tan maldestrament el to del seu llibre, i de vegades copiar-lo descaradament.

Una abraçada afectuosa,

icr


Jaime Gil de Biedma. Cartas y artículos
Juan Ferraté
Acantilado, 2009


(Premi ELS TRES DE L'ORIENT
Cortesia de Sícoris per als Orfes)