dilluns, 16 de maig de 2011

ELS CASTELLANS. Jordi Puntí.

Els castellans
Jordi Puntí
L'Avenç Ed.
133 pàg.

Llibre de relats que s'havien publicat anteriorment a la revista Avenç i on Jordi Puntí explica de manera retrospectiva i literàriament la seva infància a Manlleu (segona ciutat d'Osona en nombre d'habitants...) i sobretot la seva relació amb altres nens catalans i castellans que ja eren a la ciutat producte de la immigració que havia arribat i arribava del sud d'Espanya...

Hi ha capítols divertídissims, però al mateix temps és una mostra sincera i humil de la barreja dels nens i la seva inocència i ingenuïtat...
Tot i que també una metàfora del què passava (i ara passa en una altra dimensió) a molts llocs del nostra país...
I cada relat va ensenyant moments que porten el propi lector al seu passat particular: els descampats, les guerres de pedres, els bars, el segrest d'en Quini, els estius a la piscina municipal...

I la "moraleja" maca del llibre és que els nens que estaven barallats acaben poc després junts a l'institut, barrejats i fent treballs en equip i tal... Es van fer grans i no va passar res...

De la contraportada: "... Avui dia, als pisos on s'estaven els castellans hi viuen altres persones. A cada balcó hi ha una parabòlica, i molt roba estesa. Està previst que algun dia els tirin a terra. Ara la gent diu: 'els moros', 'els negres', 'els xinos'. Miro enrere, trenta anys enrere, i penso que el passat funciona sempre com un assaig general del present"

Hauria de ser obligatori llegir-lo a les escoles!!

8 comentaris:

  1. Només per afegir que és acullonant i brutal l'artícle de Jordi Puntí d'avui al Periódico!!!:
    http://solodeunderwood.blogspot.com/2011/05/populares-populistas-y-xenofobos.html

    (Un dels millors artículistes del país!)

    ResponElimina
  2. Encara he de llegir "Maletes perdudes" (i tants altres!). Així i tot, aquest "Els castellans" me l'apunto per quan toqui.

    L'article del Puntí que ens has enllaçat, brutal! (Quan vaig veure l'anunci del què parla, vaig tenir la mateixa sensació que descriu ell...)

    ResponElimina
  3. Desgraciadament, la realitat, en aquests casos, supera la ficció. Però és un discurs molt molt molt popular/populista en tots els sentits de les paraules.

    ResponElimina
  4. És tristíssim i patètic i encara ho és més que la gent els voti...

    Enguany es presenten al meu poble per primera vegada, espero sincerament que s'estavellin...

    Després de llegir les maletes perdudes, els castellans van directe a la llista...!!

    ResponElimina
  5. Crec que teniu raó: què seria de nosaltres sense la barreja? El bipartidisme? Aquest estat de coses que rebuja la diferència?

    ResponElimina
  6. Doncs no sabeu el que és tenir el carrer ple a les faroles de banderoles de Plataforma...

    Miu,
    El pitjor és que si t'entren a l'ajuntament, després van recullint diners durant 4 anys...
    I no s'acaba mai...

    Un drama!!

    ResponElimina
  7. Aquesta necessitat d'enfrontar-se a l'altre i de reafirmar la pròpia identitat mitjançant l'odi a tot allò que és diferent no és cap novetat. De fet, el magnífic article d'Umberto Eco "Construir al enemigo" (gràcies mil, Cavaliere!),en fa un repàs històric força interessant.

    El pitjor (i això a mi em posa d'una mala llet increïble) és que la gent no aprengui dels errors del passat i segueixi entestant-se a donar la culpa de tot a "l'altre", a creure's superior a qui és diferent (i més pobre, no ho oblidem) i a no saber mirar en la direcció correcta; és a dir, cap amunt.

    Em sap greu extendre'm tant, però és una qüestió que em subleva especialment. Ja em perdonareu el rotllo.

    ResponElimina
  8. Fonamental llegir el "Cementiri de Praga"!!
    sempre he pensat que es tracta d'un tema de cultura en general i de cultura democràtica i del respecte en particular!! S'ha de treballar tant el respecte...

    Toni, espero i desitjo que no entrin.... (ja us explicaré!!)

    ResponElimina