Espacio verde. Todo nada, todo mirada.- Sohrab Sepehrí

Sohrab Sepehrí
Espacio verde. Todo nada, todo mirada
Prólogo de Darush Shayegan
Traducción de Clara janés, Sahán y Mojgan Salami
ediciones del oriente y del mediterráneo, 2010



Orient Mitjà. Ni Índia/Xina ni Turquia. Tampoc Mesopotàmia.
Una terra que mai s'ha deixat ser governada per ningú de fora. Encara que tots ho han pretès.
Una terra de la qual tots han volgut, i assolit, arrabassar tresors.
La terra de les llegendes del Gènesi, del paradís terrenal, dels perses, dels "ayatolás" i d'Ahmadinejad...
Un desert amenaçador, àrid i nuclear. I amb petroli.
Muntanyes ocres molt seques i molta costa en el Golf Pèrsic.
Parlen en persa i escriuen en caràcters àrabs modificats.
La terra de Zoroastro. I d'Omar Jayyam. I de Sohrab Sepehrí.

Aquest llibre el van editar al novembre passat. Traduït per Clara Janés i uns amics seus. Edicions de l'orient i del mediterrani sempre amb els altres. Em tenen enganxat amb les seues edicions bilingües.

Reuneix dos dels poemaris més rellevants d'aquest escriptor i pintor que ara tindria l'edat de la meua mare si no s'haguera mort (ell) en 1980. 52 anys de viatges per tot el món i de retirs en les muntanyes del seu país; de conèixer fins a traduir Amèrica i Japó; de cantar les branques d'aqueixos arbres aïllats que coneixem d'algunes fotos del desert...

El primer dels dos poemaris és el que em té boig: Espai verd.
El va escriure el 1967 i més de 50 anys després segueix colant-se entre els meus dies, els meus somnis, les meues penes i alegries, els meus amors...
Espai verd remou els sentits: el fluir de l'aigua en el desert, la calor de les roselles després d'un dia de pluja, el refugi d'una pedra per a la trobada amb l'Amic, la solitud i les cabres, el temps i el silenci...
El segon és una mica més sec. Però parla més de les paraules. I el verd que presideix el primer, encara que els seus quadres pinten més els ocres del desert i del somni de l'aigua que no té, es converteix ara en més fosc, igual que les reproduccions que esguiten tot el llibre. Costa més de llegir i que t'arribe més endins.

Si poguera, vos el regalaria a totes i a tots.


(si cliqueu aquesta imatge es fa més gran fins a poder llegir-la)