L'home intranquil
Kiko Amat
Columna Ed.
137 pàgines.
Divertídissim llibre d'una trentena de relats curts on l'autor explica moments amb els seus dos fills petits i la seva companya.
És l'autor mateix, Kiko Amat, intentant mantenir la seva personalitat i defensar els seus gustos (i neuròsis) enmig de la marabunta i l'energia de la familia i l'exterior.
Hi ha un personatge genial, que va sortint a diferents capítols, que és el contrapunt al narrador: la Taronja. Que és la companya d'Amat i qui li va donant rèplica i algun "clatellot" conceptual...
(Segons explica el mateix autor al llibre, els contes són un encàrrec de peces curtes que li va fer una ràdio per explicar la seva condició de pare i llavors els va convertir en el llibre)
Segurament, aquest llibre, seria la peça estranya (o diferent), en la trajectòria de l'autor, escriptor ja consolidat amb 3 o 4 novel·les a l'editorial Anagrama, i prolífic assajista i crític musical...
"Aquesta deu ser la millor metàfora de la felicitat, el so perfecte de la calma feliç: el glo-gle-gli del teu pròpi fill a les nou del matí a l'habitació del costat."
(pàg. 60)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada