M'he emocionat, he plorat, he rigut, m'he enfurismat, he gaudit, he patit...no sé si mai havia sentit tantes emocions diferents en 400 pàgines.
El llibre va combinant la mort de la dona del narrador després d'un llarg càncer i la vida que han compartit durant més de 30 anys.
La part del final de la malaltia està descrita amb tot tipus de detall però és precisament la part amb menys càrrega emocional, el narrador ho fa i ho viu tot com un autòmata, només té una preocupació, tenir el suficient temps per transmetre a la seva dona com se l'estima.
En canvi, els capítols referents a la seva vida en comú són els que tenen el gruix de la càrrega emocional de la novel.la, i són en definitiva una oda a la vida en parella, amb tot allò que té de bo i de dolent, sense exageracions ni mitificacions i amb grans dosis de realisme.
Us deixo aquí l'enllaç de l'editorial
I malgrat el drama intrínsec a l'argument, considero que és un novel·la amb final feliç!
Gràcies, miu.
ResponEliminaFas una bona síntesi de la novel·la, que estic segura que deu ser molt intensa.
De moment, però, crec que l'aparcaré perquè el tema em fa una mica de "yuyu".
A la cistella...
ResponElimina(gràcies, Miu)
Miu, gràcies per la passió i per la ressenya. Me l'apuntaré a la llibreta dels "per-llegir".
ResponElimina