dimarts, 11 d’octubre del 2011

"La vida és somni"

Cau la nit i desplega la lluna el seu poder...



Criatures perverses i dolcíssimes s'entreteixeixen en els somnis dels orfes...



Volem els teus somnis per a teixir un cadàver il·lustrat.



No importa la grandària. Gran. Llarg. Xicotet. Menut. Curt. Dues ratlles. Cinc fulls...
Ni el tema. De por. De riure. Repetitiu. Encara sort que només va ser una vegada.
Ni el quan. El vas tenir en la infància. Ja eres gran aquella nit. Del passat, del present o fins al 15 d'octubre (volem publicar-ho la nit de Difunts).
Ni quants. Fins a set-cents, o més, si els tens.
Només importa que siguen teus, o escrits per tu.
Si voleu, podeu enviar fotos vostres relatives al somni, o acceptar les que el comitè de redacció estime oportunes.

Disponible ja en format pdf al bloc d'edicions de l'ocell de foc.

25 comentaris:

  1. Orfes!
    Ja heu començat a somiar?

    ResponElimina
  2. A mi em passa això que diu miu, que no puc recordar els detalls dels somnis, només una sensació, unes impressions, un regust... quan em desperte. Però, encara que només siga això, ho intentaré.

    ResponElimina
  3. Orfes, ja han arribat dos somnis...
    Recordeu el termini: 15 d'octubre, Santa Teresa, no us dor-miu, sispli...

    ResponElimina
  4. Com diria "aquell": Estamos trabajando en ello...

    ResponElimina
  5. dor-miu, dor-miu, orfes

    (je,je... algú està fent una indirecta a una altra ;)), jeje)

    ResponElimina
  6. Ara dormo poc,i no em dona temps per somniar.

    Abans de joveneta, somniava desperta. Cantava i ballava quan era sola a casa, i em creia una gran artista. M'imaginava triunfant, defensant una causa injusta,derrotant als dolents de la pel·lícula....Tenía molta imaginació.

    Els anys m'han refredat, m'he tornat més seriosa, pragmàtica i rondinaire. He perdut la ingenuïtat i molta memòria.

    Potser hauré de somniar que torno a ser jove....

    ResponElimina
  7. "Pillada" la in-directa!! però és que és molt seriós no recordo els meus somnis.... però intentaré fer alguna cosa!

    Isabel, m'ha encantat el teu comentari!!

    ResponElimina
  8. Miu, segur que tu te'n surts, anima't... Gràcies, Isabel, pels teus somnis. Ja en tenim amb els teus cinc (com els blocs d'en Toni F., també és una indirecta, ;), això no cal dir-ho)... I a la resta, a la taula i al llit (...a somniar), al primer crit, sispli!

    ResponElimina
  9. Hola!
    Aquests dies estic llegint Visión desde el fondo del mar, del filòsof Rafael Argullol. En el llibre I punt 4 "Quimeras a lomos de centauros" (pàgs 42-55) parla de somnis.
    Comença: "He soñado a menudo con el naufragio y todavía más frecuentamente con la equivocación de sobrevivir. No es un mal sueño. En su transcurso experimento una extraña dulzura. No quiero..."
    En fi, no us explicaré els meus, però hi ha literatura parlant de somnis.
    Imma C.

    ResponElimina
  10. Sí, Imma C., de literatura parlant de somnis n'hi ha un fum. Casualment jo també tinc entre les mans "Visión desde el fondo del mar", i "La cámara oscura" del Perec, que és un recull de 124 somnis que va escriure des del maig del 68 fins l'agost de 1972. Però com diu la contraportada: "Algunos (somnis) se recuerdan, otros se cuentan pero son muy pocos los que se transcriben".
    De quan en quan ens agrada jugar i això simplement és un joc. Anem a veure que ens ix!

    ResponElimina
  11. Hola Orfes

    Estic una mica apagat amb el tema somnis, per això no he dit res...
    Dormo poc i no somio gens...
    De veritat!!!
    Ho he explicat a molts sopars i ningú s'ho creu...

    (Clar... Volia enviar alguna "pesadilla" de quan era petit però em va semblar que quedava molt frikie... Com de psicoanalista...
    De petit la tele ("V", l'"Equipo A", "Verano Azul" i coses així...) em va fer molt mal... Igual que ara els llibres i l'internet...)

    T.

    ResponElimina
  12. Ui, Toni. No saps com et comprenc... A mi encara em dura l'efecte Murdoch de l'"Equipo A" (així continuo de friky a hores d'ara...)
    Va!, anima't i envia algun somni de quan eres petit, que més que res es tracta d'un divertimento "made in orfes".

    ResponElimina
  13. Anem pel sisè "somni" enviat,
    i ens han promès uns quants més...
    És possible una ampliació del termini de lliurament?
    Si.
    Els orfes no som gent de "retalls", malgrat l'època...

    ResponElimina
  14. En relació al tema l´últim apunt del blog L´ofici de llegir: Somnis, cine i literatura.

    Feliços somnis!!

    Imma C.

    ResponElimina
  15. tONI.... a mi em passa el mateix... intentaré fer un mix de les poques coses que recordo...

    ResponElimina
  16. Demà (15.10.2011) tanquem la paraeta.

    Tenim els somnis de:
    - Esme
    - miu
    - Isabel
    - Til·la
    - E
    - elPac
    - icr
    - Sícoris
    - Núria

    I els teus? Potser estigues esperant que un àngel vinga a escriure amb or les tres últimes paraules?

    ResponElimina
  17. Ens comentan des d'edicions de l'ocell de foc que les primeres galerades són molt a prop...
    En uns dies, Els somnis dels orfes es faran realitat, diguem-ne...

    ResponElimina
  18. L'edició en paper de "La vida és somni" ja vola cap als orfes (vulga el servei postal no ajornar l'encontre joiós).

    edicions de l'ocell de foc publicarà l'edició digital (en format pdf) el proper 15 de novembre de 2011.

    ResponElimina
  19. Orfes:

    Em feu tan feliç com un nen que espera l'arribada del Reis de l'Orient.

    ResponElimina
  20. És un dia gris, avui tinc feina grisa, vaig vestida de color gris (quasi) i exactament a les 13:22, una senyora tota de color groc, m'ha portat el color en forma de sobre també groc... un sobre ple de somnis... i una sorpresa!!

    Moltes, moltes gràcies Sícoris, elPac i ilcavaliererosso!!! és un plaer format part d'aquest bloc!

    Em reservo una estona tranquil·la per endinsar-me en els vostres/nostres somnis....

    Bona nit...

    ResponElimina
  21. El treball que heu fet és magnífic, la maquetació, la introducció, les imatges i tots i cadascun del detalls d'aquesta nova obra artística.
    Llegint m'aborrone, però la vida conscient (o inconscient) de la vigília la trobe una i mil vegades més aborronadora.
    Que els déus ens emparen!
    Moltes gràcies per la nova paternitat (i maternitat, clar!)!

    ResponElimina