Jesús Marchamalo.
Siruela Ed.
222 pàg.
"Se cuenta de un poeta laureado -nunca se ha llegado a saberse quién, con seguridad, y es una historia que se atribuye a varios- que un día tuvo que escapar de sus propios libros. Repletos los estantes y vitrinas, amontonados por el suelo, ocupadas las mesas y las sillas, a punto de ser aplastado o engullido, consiguió huir, casi en el último minuto, abriendo una ventana y saltando por ella hasta la calle..."
(pag 102.)
Si sou dels que us agrada llegir, teniu un problema.
Si sou dels que us agrada llegir llibres de la biblioteca, teniu 2 problemes: us agrada llegir i heu de tornar els llibres.
Si sou dels que us agrada (molt) llegir i us compreu (molts) llibres, teniu (almenys) 3 problemes: Que us agrada llegir, que tindreu molts llibres i que els haureu de guardar d'alguna manera...
Aquest llibre (molt frikie) però deliciós ensenya com tenen i com guarden els llibres alguns escriptors castellans...
L'autor, que ja tenia un altre llibre molt bo, un carmelet, també sobre el tema, ha entrat ara a les cases d'alguns autors de primera categoria: en Javier Marías, en Vila-Matas, en Pérez-Reverte, l'Antonio Gamoneda, la Clara Janés, la Soledad Puértolas, en Vargas Llosa... I ens explica d'una manera molt poètica i curiosa (aquí la clau i l'èxit del llibre: com fer un llibre que parla d'estanteries de llibres i de noms d'escriptors i que no sigui avorrit...) les manies i els costums d'aquests escriptors amb les seves prestatgeries...
I cada escriptor està acompanyat de fotografies de les seves prestatgeries i "parets"....
"...me cuenta la historia de aquel obrero que llegó un día a su casa a hacer una reforma y que viendo todo aquel escenario le preguntó a que se dedicaba. Cuando dijo que era escritor, le preguntó: ¿Los ha escrito usted todos? (...) Y le dijo que sí, claro, que todos. Cómo desilusionarle..."
(pag 158. Andrés Trapiello)
No té res a veure amb el llibre: Però, us heu fixat que als diaris sempre acostumen a fotografiar els escriptors davant de prestatgeries de llibres?
Tampoc té res a veure amb aquest llibre, però la seva lectura m'hi va fer pensar:
El final de "2666" de Bolaño:
"...Después tocó con la punta de los dedos sus libros. Los había de todas las clases: de tapa dura, edición rústica, ediciones de bolsillo...."
He estat a punt de comprar-lo dos o tres vegades, però que Pérez R. siga "una primera figura" m'ha fet deixar-ho per a una altra vegada...
ResponEliminaLa resta paga la pena, amic?
Gràcies Toni!
ResponEliminaEl llibre és molt macu, això sí.
ResponElimina(La portada molt lletja!)
Tots els escriptors que hi surten son molt "castizos"... Molt madrilenys...
Però no es parla d'ells, sinó dels seus llibres i les seves estanteries.
Aquest en Marchamalo té un to especial parlant de llibres... Com màgic i molt dolç...
El recomano!
Toni, com que l'anterior que vas recomanar em va semblar tan deliciós, aquest també caurà.
ResponEliminaÉs igual de bò però més llarg!
ResponEliminaO sigui: molt millor!!!
T!
He trigat, però t'he fet cas: Va caure i l'he llegit (perdó, gairebé tot: m'he saltat dos perquè sí, perquè no vull saber gens d'ells, crideu-me dogmàtic).
ResponEliminaI tenies raó: val la pena.
És cert que aconsegueix no fer avorrit sinó interessant el passeig per 18 maneres de guardar els llibres.