Imma Monsó
La Magrana, 2001
Sinopsi
La Júlia Ares, una dona enèrgica, extremista i experta en la provocació verbal, té dues filles, una de les quals, la més petita, encara viu amb ella. Entre totes dues hi ha establert un joc d'amor i hostilitat a causa de l'aparent contraposició de dues personalitats ben diferents: casolana, tranquil"la i sempre a la defensiva, la filla; impetuosa, hiperactiva, segura de si mateixa, la mare. I tot i que la filla sempre ha considerat que no ha heretat en absolut ni l'exuberància, ni el carisma, ni la simpatia atroç de la mare, gairebé d'improvís comença a assemblar-s'hi de manera alarmant. Amb una gran agudesa i ironia, la mà mestra d'Imma Monsó assoleix el ritme del pensament i ens mostra les ambigüitats psicològiques de les relacions entre mares i filles. Tot un caràcter és un apropament viu i àgil, extremadament perspicaç, als amagatalls del nostre temperament.
Vaig començar a llegir a l'Imma Monsó amb "Una Tempesta", gràcies a LHDL, i em va agradar la seva manera d'escriure, la seva força, la descripció dels personatges... vaig continuar amb "L'Escola Estrambota", llibre infantil que em va semblar genial (recomanat també al blog del Sr. Boix), i ara a tocat "Tot un caràcter". I no m'ha decepcionat gens, quina manera de descriure personatges que té aquesta dona, tota la novel.la està dotada d'un fantàstic sentit de l'humor, que li permet descriure l'insuportable caràcter de la mare/protagonista de manera que aconsegueix que l'odïis i alhora li agafis "carinyo, i amb la filla passa proporcionalment a l'inrevés, conforme es va assemblant més a sa mare, li vas perdent la tendresa que inicialment genera, i poc a poc et van venint ganes de sacsejar-la perquè reaccioni.
No he llegit res de la Imma Monsó, però això que expliques de la força descriptiva dels caràcters, m'agrada. Per quin creus que podria començar?
ResponElimina(Des de la lectura d’Amor meva, les ressenyes de les relacions entre mares i filles semblen perseguir-me últimament,. Sempre es bo, però, tenir punts de vista diferents)
Sobretot, sobretot, sobretot no deixeu de llegir "Un home de paraula". Per mi, és la seva obra mestra. Brutal. Ara, jo sóc molt de la Monsó i us recomano que els llegiu tots. Potser evitaria "Hi són però no els veus" que no el trobo tan brillant.
ResponEliminaGràcies Bugaderes39, et faré cas!!
ResponEliminaQuadern de mots, és que això de les relacions entre mares i filles dóna molt de si... jo, fent cas a Bugaderes39, començaria per "Un home de paraula", i entre "Tot un caràcter" i "Una tempesta", el que et caigui primer a les mans... són molt diferents, el primer ja està més o menys descrit al post, i el segon és d'aquells que estàs amb l'ai al cor fins al final, molt ben estructurat i trabat, potser més clàssic en les formes, inici, nus i desenllaç...vaja no sé que n'opinarà Bugaderes39...
Quadern de mots, parlant de relacions entre filles i mares, també hauràs llegit La casa cantonera, de Sílvia Alcantara
ResponEliminahttp://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com/2011/02/la-casa-cantonera-silvia-alcantara-i.html
Hola!
ResponEliminaL´Imma Monsó es una bona escriptora, ara recomanaria MILLOR QUE NO M´HO EXPLIQUIS (contes).
Un home de paraula és més personal, mostra el dolor per la pèrdua i alhora els bons records del seu marit.
La tempesta el vaig deixar a mig llegir. La trama s´anava embolicant. A veure si hi torno
M´han agradat els contes ENEMIGUES DE L´ÀNIMA, de la Clara Soley. Premi Ciutat de Badalona, ed Proa. Contemporanis, imaginatius, punyents...
Imma C.
Imma C. gràcies per les teves recomanacions!!
ResponEliminaMiu, a mi també em va passar el mateix que a tu amb els personatges de la mare i la filla. Són dos caràcters complicats i tan ben descrits que em recorden aquelles dones inoblidables de la Rodoreda.
ResponEliminaM'apunto totes les recomanacions que heu fet. Gràcies!
Bugaderes 39, ja m’he apuntat aquest “Un home de paraula”, gràcies.
ResponEliminaMiu, moltíssimes gràcies, començaré pel recomanat d’en Bugaderes 39, si no el trobo ja seguiré amb les teves recomanacions, mil gràcies.
La casa cantonera l’he llegit i m’ha entusiasmat, no només per la tensió del llibre sinó per l’excel•lent tria en el llenguatge. Jo també he fet una ressenya, si vols pots passar-te per llegir-la. Ara em miraré la teva. Gràcies.