m'he estimat molt la vida

Uns amics han fet això al voltant d'un poema de Vicent-Andrés Estellés:

m'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
que dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.
m'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,

 i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquell passarell,
aquell melic,

com la primera dent d'un infant.

                                                 Vicent-Andrés Estellés, Horacianes

Més informació