Jordi Esteva
Socotra, la isla de los genios
Atalanta, 2011
La prosa i la fotografia de Jordi Esteva no són només això, són poesia: no els sobra ni una coma ni un píxel.
En Socotra, la isla de los genios, tornem a contemplar l'espectacle d'un enamorat que es troba amb el seu amor, i es fan un.
Si heu llegit Els àrabs del mar (si no, feu-ho), si heu vist El país de les ànimes i Tornada al país de les ànimes (si no, també), segur que reconeixeu a aquest viatger diferent: no és un turista, no et facilita contactes per repetir el viatge... La màgia de Jordi és ensenyar-te coses que segur que no vas a poder veure en directe, és el testimoni de mons que s'acaben i que només des de la seva actitud pots recuperar. Hauria de fer-se a aquest home "conservador" de cultures, ambaixador de la Unesco... "o algo".
Llegir a Esteva és presenciar el respecte, la curiositat, la sorpresa, la companyonia, la trobada entre mons, l'amistat, la convivència, ... "Vamos", un veritable curs d'Educació per a la Ciutadania" complet.
Un altre gran llibre de viatge (un, aquesta vegada, però caram, quin viatge!"), una altra gran joia, un bombonet. Si de cas, al meu parer, un poc curt.
Imprescindible.
Fotos de Socotra
Primer capítol
El bloc de Jordi Esteva y su web.
icr, això no es fa... tinc una pila inacabable... és broma, m'encanten les teves recomanacions que encomanen lecturina!
ResponEliminagràcies, miu, només cal tindre la sort de agafar un bon llibre, tu ho saps molt bé també...
ResponEliminaTothom explica meravelles d'aquest llibre, per no parlar de les fotografies, que són una autèntica delícia.
ResponEliminaÉs important el que remarques en el teu comentari, icr: el Jordi Esteva no es mira els llocs amb ulls de turista, sinó de viatger.
La gent d'Atalanta, sempre tan impecable en les seves edicions. Un gust!
Caram, quines fotos! A mesura que s'hi fica li'n surten més precioses.
ResponEliminaM'apunte al comentari de la miu: no tens cor; fer-nos aquestes ressenyes!
Temps d'eleccions....
ResponEliminaVoto per Jordi Esteva. Gràcies icr
Molt sovint m´interessa el que diu Jordi Esteve: no tot es pot veure i tocar.
ResponEliminaSegur que s´ha trobat més d´un manairó.
Bon llibre!
Gràcies
Imma C.