dimarts, 15 de novembre del 2011

Cites literàries


Ara que fa temps que no ens dediquem a jugar, us faig una altra proposta literària per desenvolupar al bloc.
            En tot aquest temps, hem anat recopilant títols, personatges, relacions de la literatura amb la música i el cinema, començaments i finals d’obres literàries que, per algun motiu, han quedat enregistrats a les nostres ments.
Què us semblaria fer un recull de frases de novel·les que ens hagin impactat especialment? De fragments d’obres teatrals que no oblidarem amb facilitat? De versos colpidors? Inclús, d’aquell paràgraf d’un assaig que encara recordem?   
No vull dir que hagin de ser necessàriament cites conegudíssimes, sinó més aviat aquelles paraules que, en un moment determinat de les nostres lectures, han acaparat la nostra atenció per la raó que sigui. Una visió personal dels orfes. 
Jo encara m’estic rumiant quines cites puc incloure.
I vosaltres?... Us hi animeu?

Il·lustració: Composició de Joan Brossa


17 comentaris:

  1. M'animo i proposo aquesta:

    "Els llibres diuen: ella ho va fer perquè. La vida diu: ella ho va fer. Els llibres són el lloc on se'ns expliquen les coses; la vida és el lloc on no se'ns expliquen. No em sorprèn que hi hagi gent que prefereixi els llibres. Els llibres expliquen la vida. L'únic problema és que les vides que expliquen són les vides d'altres persones, i no són mai la teva."

    Julian Barnes. El lloro de Flaubert. Traducció de Núria Ribera. Ed. 62, 2010. P.182.

    ResponElimina
  2. Ens animem.
    Molt maca la il·lustració!.

    ResponElimina
  3. Gràcies per obrir el foc, Matilde. Si en tens més, no dubtis a portar-nos-les, especialment si són com aquesta del Barnes.

    I gràcies a tu també, Isabel. Quan vulgis, ja saps...

    ResponElimina
  4. "Busco el recogimiento, porque suele ser más interesante la literatura que la vida. No sé si es paradójico, pero me gusta muchísimo la vida porque, digan lo que digan, se parece a una gran novela."

    Enrique Vila-Matas
    Dietario voluble. Pag. 259. Ed.Anagrama

    ResponElimina
  5. Mol bé, Sícoris, que no pari...
    "... En una fecha tan cercana como 1911, el líder socialista Kootuku Shuusui (1871-1911) compuso unos versos de celebración de la nieve de Año Nuevo que fueron usados por el tribunal como prueba de un intento de alta traición. El poeta fue ejecutado fulminantemente. Queda claro, pues, que en Japón la poesía puede ser un asunto de vida y muerte."
    (de la introducció de Carlos Rubio a l'edició bilingüe i il·lustrada de "El pájaro y la flor. Mil quinientos años de poesía clásica japonesa"; la traducció i la antologia també són seves)
    (entrada en preparació per a aquest bloc, ho prometo)

    ResponElimina
  6. En mi pecho florido,
    que entero para él solo se guardaba
    allí quedó dormido
    y yo le regalaba
    y el ventalle de cedros aire daba.

    El ayre del almena
    quando yo sus cavellos esparcía
    con su mano serena
    en mi cuello hería
    y todos mis sentido suspendía.

    Quedéme y olbidéme
    el rosro recliné sobre el amado;
    cessó todo, y dexéme
    dexando mi cuydado
    entre las açucenas olbidado.

    Últimes estrofes de
    "La noche oscura", Juan de la Cruz

    ResponElimina
  7. Per fer un homenatge al pseudònim escollit per la nostra primera participant, aquí va aquest díptic de Borges:

    Yo, que tantos hombres he sido, no he sido nunca
    Aquel en cuyo abrazo desfallecía Matilde Urbach

    Jorge Luis Borges.
    El Hacedor: Museo. Le regret d’Héraclite
    Alianza editorial, 1998

    ResponElimina
  8. companys...jo sóc més lenta... bona iniciativa Sícoris... prometo rumiar-hi!!

    ResponElimina
  9. "Under certain circumstances there are few hours in life more agreeable than the hour dedicated to the ceremony known as afternoon tea" (Primeres paraules de The Portrait of a lady de Henry James).

    Pot ser direu que no són gens profundes, però a mi em van permetre iniciar la lectura d'aquest llibre amb una sensació de pau i tranquil·litat especials.

    ResponElimina
  10. "Els cementiris de pobles menuts sempre m'han fet pensar en les fotos de família: tothom es coneix i tothom està quiet; l'un al costat de l'altre per sempre més, mirant cada un cap al seu somni. I amb els odis desorientats de tanta quietud." (Pàg. 683)

    Jaume Cabré
    Les veus del Pamano
    Proa

    ResponElimina
  11. "- Todo gira entorno al problema de las libertades personales - explicó Walter-. La gente vino a este país por el dinero o la libertad. Sin no tienes dinero, te aferras aún más furiosamente a tus libertades. Aunque fumar te mate, aunque no puedas dar de comer a tus hijos, aunque a tus hijos los mate a tiros un loco con un fusil de asalto. Puedes ser pobre, pero lo único que nadie te puede quitar es la libertad de joderte la vida como te dé la gana."

    Jonathan FRANZEN
    Libertad (Freedom). 2010

    Proposat per Eduard F.

    ResponElimina
  12. "Van convidar-lo a pensar i digué que no volía donar molèsties que ja pensaria a casa"


    Pere Calders
    "Discreció"- Contes Breus

    ResponElimina
  13. "Yo creo que he visto unos ojos como los que he pintado en esta leyenda. No sé si en sueños, pero yo los he visto. De seguro no los podré describir tal cual ellos eran: luminosos, transparentes como las gotas de la lluvia que se resbalan sobre las hojas de los árboles después de una tempestad de verano. De todos modos, cuento con la imaginación de mis lectores para hacerme comprender en este que pudiéramos llamar boceto de un cuadro que pintaré algún día."

    Gustavo Adolfo Bécquer
    "Los ojos verdes"-Rimas y leyendas.

    ResponElimina
  14. "Dic la paraula terra i la boca se'm ompl d'un gust com de fulles seques, que per ventura sigui el gust de l'enyorament. Dic la paraula terra un segon pic i és una invocació de fantasmes". (Pàg. 27)

    Emili Manzano
    Pinyols d'aubercoc
    L'Avenç

    ResponElimina
  15. DIGUES QUE M´ESTIMES ENCARA QUE SIGUI MENTIDA

    "Hi ha qui em diu creadora perquè menteixo. Hi ha qui em diu mentidera perquè m´invento històries. Bé, no me les invento, les exagero. Si dic que una vella té tres-cents cinquanta anys, tothom sap que això és impossible, però, a la gent, li agrada d´imaginar-se que la vella que té vuitanta anys en fa tres-cents cinquanta que és viva." (Pàg. 11)

    MONTSERRAT ROIG

    Imma C.

    ResponElimina
  16. "...le encantaba estar con él, era como si se le disparase un cohete en el corazón, el ascenso fulminante y las pequeñas explosiones de las estrellas al caer. Quería que los paseantes se detuvieran y los viesen allí inclinados a la luz de las velas, y se muriesen de envidia."
    El hechizo. Alan Hollinghurst.

    ResponElimina
  17. "...y descubriendo que las estrellas brillaban mucho menos que las luces de discoteca."
    El hechizo. Alan Hollinghurst.

    ResponElimina