Porto unes 300 pàgines llegides i de moment em sembla una novel·la molt interessant.
No sé si mereix tots els elogis que ha rebut (als EEUU es compara Franzen amb Tolstoi, Balzac i Dickens), però no se li pot negar que “Llibertat” enganxa des de la primera pàgina.
Franzen té un estil directe, concís i alhora molt elaborat. És de destacar com en una pàgina pot explicar l´origen i la vida sencera d´un personatge. A poc a poc, mentre la lectura esdevé addictiva, l´autor ens mostra tot l´engranatge de la societat nord-americana actual.
Personalment, estic llegint la magnífica traducció castellana, realitzada per la traductora Isabel Ferrer, a l'editorial Salamandra.
Per mostrar com en una pàgina d´aquesta novel·la, Franzen pot contenir tota una forma de vida, amb una gran càrrega sociològica, us adjunto un fragment ben eloqüent:
“ Carol Monaghan era la única otra madre de Barrier Street que llevaba allí tanto tiempo como Patty. Había llegado a Ramsey Hill como resultado de lo que podría llamarse un programa de intercambio de enchufes, ya que había sido secretaria de un alto cargo del condado de Hennepin que la trasladó de distrito después de dejarla embarazada. Mantener a la madre de tu hijo ilegítimo en la nómina de tu departamento: a finales de los años setenta, esas cosas ya no se consideraban en consonancia con el buen gobierno en la mayoría de jurisdicciones de las Ciudades Gemelas, el área metropolitana de Minneapolis-Saint Paul. Carol se convirtió en una funcionaria medio ausente, una de esas que se toman un descanso tras otro, adscrita al registro municipal de permisos y licencias, mientras que, a cambio, una persona tan bien relacionada como ella en Saint Paul fue contratada al otro lado del río. (...)
A finales de los años ochenta, Carol era la única persona de otro nivel que quedaba en la manzana. Fumaba Parliament, se teñía de rubio, exhibía unas espeluznantes uñas como garras, daba a su hija alimentos excesivamente procesados, y los jueves por la noche llegaba a casa muy tarde (“Es la noche libre de mamá”, explicaba, como si todas las mamás tuvieran una).”
Jonathan FRANZEN
Libertad (Freedom). 2010
Traducció d'Isabel Ferrer
Editorial Salamandra
Completament d'acord amb tu, Eduard.
ResponEliminaTé pàgines i escenes molt bones on entens els elogis que li dónen!
I construeix molt bé els personatges!
(El personatge de la dona i mare de la família és boníssima...)
(Ara estic amb l'"Stoner" que crec que és encara millor que en Franzen però són diferents... Té un tò més sec...)
Toni jo vaig llegir "Stoner" fa unes setmanes i per a mi és una obra mestra, una joia amagada. John Williams va escriure un novel·la excepcional i única.
ResponEliminaEs estrany com hi ha novel·les tan poc conegudes i que són tan bones. Aixó de la literatura és sempre un misteri.
Eduard F.
Aquí també l'entrada de "Llibertat" (Freedom) de J. Franzen:
ResponEliminahttp://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com/2011/10/llibertat-jonathan-franzen.html