dilluns, 30 de setembre del 2013

Empresas y tribulaciones de Maqroll el gaviero. Álvaro Mutis


Álvaro Mutis: “Empresas y tribulaciones de Maqroll el gaviero"Alfaguara 2001 
El passat 22 de setembre ens va deixar Álvaro Mutis, l’altre gran escriptor colombià. Dic l’altre perquè és difícil lluir a l’ombra de García Márquez en un país del que rebem poques notícies relacionades amb la cultura com és Colòmbia. Però Álvaro Mutis era un escriptor amb majúscules, que deixa una bona col·lecció de poemes i nou novel·les d’una qualitat excepcional. Al llibre que us presento hi són recollides set d’aquestes; totes les protagonitzades per Maqroll el gaviero. Aventures injustificades però impossibles de no emprendre, tresors amagats, mines abandonades, vaixells a la deriva, negocis tèrbols. Maqroll, aquest nom de ressonàncies  mitològiques i borgesià albirava el que hi havia endavant des de la gàbia i ens ho anava anunciat. I, amb seguretat abassegadora, ens deia que el que hi ha endavant és el no res, la decadència física i la desaparició. Poques vegades he llegit sobre el destí dels humans amb més dignitat. Poques vegades algú m’ha sabut parlar del que pintem aquí i d’on acabarem amb més decència, més veritat, més honestedat. Tot això, sense desesperació, sense queixes, estimant la vida, buscant els seus secrets, admirant la bellesa, la curiositat, l’humor i sobre tot, les dones.
“Cuando le mentimos a una mujer volvemos a ser el niño desvalido que no tiene asidero en su desamparo. La mujer, como las plantas, como las tempestades de la selva, como el fragor de las aguas, se nutre de los más oscuros designios celestes.”
“Se sumó así a las mujeres a quienes debo esa solidaria y consoladora certeza de que he sido algo en la memoria de seres que me transmitieron la única razón cierta para seguir viviendo: el deslumbrado testimonio de los sentidos y su comunión con el orden del mundo.”
“Me abracé al firme cuerpo de la Regidora con la gozosa desesperación de los vencidos que saben que la única victoria es la de los sentidos en el efímero pero cierto combate del placer”

5 comentaris:

  1. Moltes gràcies Rafa!! una entrada excel·lent!

    Pels que tingueu FB l'Emili Manzano publicava el dia de la seva mort una carta que li havia enviat en Mutis, confirmant que la seva família havia viscut a Mallorca.

    D'aquí suposo el nom de Maqroll?

    ResponElimina
  2. jo li tinc ganes a aquest paio, encara no he llegit res d'ell...
    suggeriments?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cavaliere;
      No sé si és possible trobar cada novel·la per separat. Si és així, potser "ilona llega con la lluvia", que havia editat alfaguara, és una bona opció. Que en gaudeixis!!

      Elimina
  3. Una entrada molt completa. Tampoc no he llegit Álvaro Mutis, potser perquè "l'altre gran escriptor colombià", en certa manera, el va eclipsar. Paradoxalment, molts cops la mort és la que dóna visibilitat.

    Gràcies per la recomanació.

    ResponElimina