La música de una vida - Andreï Makine

Andreï Makine
LA MÚSICA DE UNA VIDA
Tusquets, 2002
Traducció al castellà  d'Amèlia Ros i alejandra Montoro

Contraportada

"Los primeros meses de 1941 son tiempos difíciles para los habitantes de la Unión Soviética, pues al terror estalinista se unen los rumores de una pronta invasión nazi. Una tarde de mayo, un joven pianista moscovita, Alexei Berg, recibe el aviso de que no regrese a su casa, pues, en una de sus incontables redadas, la policía del régimen ha detenido a sus padres, acusados de supuestos e intrincados delitos políticos, y le busca también a él. Alexei tiene que huir precipitadamente a una aldea ucraniana donde unos parientes campesinos le esconden en un henil. Atrás quedan para el muchacho la calidez del hogar familiar, una prometedora carrera artística y un primer amor de juventud, que ceden el paso a los horrores de la guerra. Al arrasar los alemanes la aldea, Alexei descubre, en una hondonada repleta de cadáveres de soldados rusos, que uno de éstos se parece mucho a él; decide suplantar su identidad y, con su nuevo nombre, se incorpora a las tropas soviéticas.."

A vegades sembla que els llibres es comuniquin entre ells i se t’apropin per semblances, temàtiques, estils, poètica...si fa uns dies explicava que havia llegit Karl y Anna de Leonhard Frank, on durant la 1a GM en Karl suplanta al seu amic Richard fins al punt d’enamorar a la seva dona, ara em torna a caure a les mans un llibre de guerra, Rússia i suplantacions d’identitat, en aquesta ocasió ambientat a la 2a GM, on el protagonista, un jove que espera en una angoixant estació de tren replena de gent que espera un tren que no saben ben bé si mai arribarà a passar, on la neu ha caigut amb tanta intensitat que no poden ni obrir les portes, escolta la música d’un piano i seguint-la va a parar a una cambra plena de trastos, amb un piano i un pianista que li acabarà explicant la seva vida, relat que durarà tot el viatge en tren fins a Moscú. Una vida de jove promesa del piano, que es veu estroncada quan ha de fugir perquè els seus pares han sigut detinguts per motius polítics, i fuig sense destí fins que decideix suplantar la identitat d’un soldat mort, i a partir d’aquí totes les vicissituds d’una vida que no és la seva, fins que és descobert. Un llibre ple de música, no només per la que s’explica, sinó també i sobretot per la no s’explica. I continuant amb la teoria que els llibres que parlen entre ells i se t’apropen quan volen, també té punts de contacte amb “L’alcohol i la nostàlgia” de Mathias Énard, Siberia i tren, elements fonamentals en els dos llibres, de fet la Sibèria, en els tres. Els tres d’autors d’èpoques diferents, i amb estils molt diferents, però tots seduïts (si és que es pot dir així) per la duresa de la Sibèria i de la URSS/Rússia més cruel.