JOËL DICKER
LA VERITAT SOBRE EL CAS HARRY QUEBERT
Traducció d'Imma Falcó
La Campana, 2013
680 pàgines
Qualsevol de les crítiques que en
llegiu us diran que és un llibre que atrapa, i és cert, t’enganxa des de ben
aviat, la història comença més o menys així, en Harry Quebert, un escriptor d’uns
30 anys se’n va a viure a un petit i tranquil poble de New Hampshire i allà s’enamora
bojament d’una noia de 15 anys, la Nola. 30 anys després troben el cos d’aquesta noia
enterrat al pati de casa seva i l’acusen del seu assassinat. En Marcus, alumne i protegit d’en Harry
decideix desembrollar la veritat i escriure’n un llibre. I a partir d’aquí és
una muntanya russa de girs inesperats i personatges ambigus fins que acaben
sent pràcticament tots sospitosos.
Els punts forts de la novel·la són, la capacitat d’atrapar-te que té, l’enginyeria
en encaixar les diverses situacions i versions de les mateixes amb els
personatges i els girs i cops d’efecte,
n’hi ha alguns de molt bons. L’arquitectura del llibre, també m’ha agradat, la
petita introducció (consells per ser escriptor), el anar i venir en el temps,
les cartes...
Però crec que té molts punts
febles, la construcció dels personatges l’he trobat fluixa, poc creïbles,
sobretot els femenins, que es poden resumir en mares histèriques i joves barbies. Cada capítol comença amb un
consell per ser un bon escriptor, cosa que podria dotar de seriositat el llibre
i que li podria eixamplar el concepte de ser un llibre d'assassinats i policies,
però llavors introdueix les comparacions entre escriure llibres i ser un bon boxejador,
sumat a les descripcions de postal, la platja, el bosc, la casa, les
carreteres, el cafè, tot taaaan típicament nord-americà, més uns quants
ingredients que no poden faltar, persecucions de cotxes, policia bo, advocat sense escrúpols, editor
que encara en té menys... (i no diré més
per no desvetllar res, però que si el llegiu sabreu identificar a la perfecció)
amb el resultat que tot plegat esdevé un “storyboard” de qualsevol sèrie
americana d’intriga.
Si necessiteu un llibre que us
impedeixi pensar en res més mentre el llegiu, en el que no busqueu aprofundir
però sí passar una estona ben entretinguda, aquest és el vostre llibre.
La història té una pinta prou atractiva, però pel que expliques sembla que de seguida tomba cap al tòpic i l'americanada.
ResponEliminaEn qualsevol cas, quan necessiti una lectura lleugera per passar l'estona i treure'm cabòries, ja em recordaré d'aquest Harry Quebert.
Gràcies, Anna!
Anna, llegint aquest article he recordat la teva crítica sobre el llibre. M'ha cridat l' atenció la coincidència, tot i que la persona que signa l'article és bastant més dura amb l'autor.
ResponElimina