I ÉS AIXÍ COM LA PERDS. Junot Díaz

I és així com la perds
Junot Díaz
Ed. 62, 2013.
186 pàg.
Trad. d'Albert Torrescasana.


Junot Díaz, que abans ja havia publicat "Los boys" i "La maravillosa vida breve de Oscar Wao.

Aquest escriptor de la República Dominicana, però des de petit resident als USA, on és relativament reconegut i distingit amb molts premis importants (i que als seus llibres sempre hi ha hagut aquesta doble via: els inmigrants, el somni americà, la cultura popular, les arrels...), presenta ara un recull de relats on hi predomina tot això un altre cop, però aquí aplicat a les relacions amoroses enmig de barris plens de dominicans, porturiquenys, cubans...

Relats amb personatges que es creuen i repeteixen d'una història a l'altre; el mateix des de punts de vista diferents, etc...
Té un tò sorprenent que enganxa des de la primera història perquè tot i ser bastant neutre, com si l'autor amb una prosa molt lírica així ho hagués volgut premeditadament, doncs no té gaires cops d'efecte i no deixa que les històries caiguin en el melodrama pastelós ni en un costumbrisme tropical ni en històries d'inmigrants dels guetos i suburbis (Tot i que, realment, si t'ho pares a pensar a "I és així com la perds" hi ha una mica de tot això però crec que és positiu perquè no molesta a les històries...). Junot Díaz porta els relats cap a un lloc real on el personatges viuen en mans dels sentiments i enmig de records i desitjos que no poden controlar...

És especial. Has de començar i deixar-te portar...