LA CONQUISTA DE LO COOL. Thomas Frank

La conquista de lo cool. El negocio de la cultura y la contracultura y el nacimiento del consumismo moderno.
Thomas Frank.
Alpha Decay ed.
2011
376 pàg.
Trad. de Mònica Sumoy i Juan Carlos Castillón.

Interessant assaig de Thomas Frank (especialista en la retòrica i l'impacte de les "guerres culturals" de la vida política americana i la relació entre política i cultura...) on estudia i observa la publicitat dels anys 60 a nordamèrica i els canvis que es van produir en la societat, els habitants, els anuncis, el consum i la cultura dels USA.

Com la contracultura que va anar sorgint arran dels canvis socials durant aquesta "dècada prodigiosa" que transformaria el país i de rebot el món sencer; es van anar introduïnt en la publicitat de masses i del gran consum, per modificar des de les seves arrels més profundes i el seu plantejament, tot i que l'objectiu sempre seria el mateix: vendre, vendre i vendre...

La paradoxa va ser: que els "mad mens" de Madison Avenue van aprofitar-se del nou llenguatge, filosofia i intencions de la contracultura que anava sorgint i estenent-se en aquells temps per tot el país (i que en essència era una nova manera d'entendre el món i la societat) per assimilar-la, absorbir els conceptes i objectius d'aquests per un cop assimilat, crear una publicitat que havia de servir per vendre productes a tota aquesta contracultura -que de fet estaven en contra del consum desmesurat i hipòcrita de les dècades anteriors i proposaven una nova relació entre l'individu, la societat i el consum i el progrés-, les noves generacions i a tot el país sencer. Com les grans corporacions de la mà de les agències de publicitat feien servir nous llenguatges publicitaris per aconseguir influïr en la població de l'època.

"La historia de la sociedad de consumo es en buena parte la historia del automóvil, de la prosperidad que brindó a la clase obrera, de la movilidad y la libertad sexual que permitió..."

"...en manos de hombres grises recién iluminados, la publicidad se convertiría en el elemento dinámico de los años sesenta, en una máquina cultural en continuo movimiento que supo convertir la indignación frente al consumismo en el combustible de una sociedad cada vez más consumista..."

"La contracultura parecía tenerlo todo: el rechazo a las responsabilidades externas, que permitía a los consumidores consentirse caprichos; la irreverencia, que les permitía desafiar el puritanismo; y el desprecio hacia las reglas sociales establecidas, que los liberaría del rígido conformismo con sus mayores. Los publicistas creían haber encontrado en la contracultura no sólo un modelo perfecto para dirigirse al consumidor, inteligente, con ideas propias y en guerra con el pasado conformista, sino también una máquina cultural para transformar el rechazo hacia el consumismo en el mismo combustible con que acelerar el consumismo..."

Molt molt bò i revelador!!!